dimarts, 9 de novembre de 2010

Un faune a Benimaclet


Passejant l'altra nit pels carrers de Benimaclet, en una d'eixes nits de tardor, amb agradable frescoreta al cos i al rostre, vaig trobar aquest faune amic en una delícia de taulellets antics en una porta d'una de les cases de poble que tan bé s'han conservat al barri, que conserva el seu caràcter de poble, d'abans de ser engolit per la ciutat. També, quina curiositat, el veure en una casa restaurada una inscripció commemorativa en pedra, de l'obra. En llatí segons els cànons clàssics, vaja, tota una concessió neorromana intel·lectual. És un barri que té un fum de raconets i indrets que són un encant, com eixa casa de trencadís, eixos locals alternatius, on a banda de prendre alguna cosa es pot agafar un llibre o presenciar una actuació, com el Kaf Café, eixos col·lectius, grups i persones que, no es resignen, i, malgrat el règim de Rita, revitalitzen el barri, li donen identitat, força, vida. Per altra banda, també cal dir que a Benimaclet es poden satisfer molt a gust els plaers de la boca... vaig descobrir el Bio Café, on en un agradable sopar, de fresca conversa i regat amb vi blanc fresc, vaig poder degustar una deliciosa amanida de cuscús, el tabouleh, baba gamush, una mena d'hummus, pasta, d'albergínia, d'un rerefons picantet molt bo, i un sublim carpaccio de carn, pura luxúria del paladar, on el sabor de la carn crua es mesclava amb el del grana padano, l'oli d'oliva i el pebre negre, deixant desperta als llavis i llengua una sensualitat com d'herba xopa que, en rebre altres llavis i altra llengua, esclatà en incendi forestal, correguent la flama encesa per tota l'espina dorsal.

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Còctels!


Salutacions, sàtirs i nimfes! Com els plaers sensorials són molt amples i variats, hui tocarem alguns que es paladejen a glopets. Parlem de la cocteleria, món que no em resulta pràcticament conegut però al que m'he pogut acostar aquests dies en un parell de cates de còctels organitzades pel Club del Gourmet, a les quals em convidaren. Els còctels van ser preparats en viu per Paco Medina, guanyador del darrer concurs de joves barmans de la Comunitat Valenciana, i fou força interessant de veure, així com de tastar. Ara però no vaig poder assistir a la primera cata, que digueren fou la millor, on es va servir entre altres el Bellini, famós còctel venecià, de gran senzillesa i gran nivell a l'hora (per a preparar-lo només caldrà meitat i meitat de cava i suc de préssec). Ací vos pose les receptes dels que vaig poder tastar, a gaudir! Mantinc els noms originals, ja que part són invenció de l'autor (sobre tot els primers)

Genever:
En coctelera amb gel en abundància, 1/3 de ginebra, 1/3 de suc nabius, 1/3 de suc d'aranja i 2cc. de sucre, que convindria substituir per sour, mescla a parts iguals de sucre i suc de llima (o concentrat per evitar l'acidesa de la llima acabada d'exprimir). Es serveix en un got baix amb gel (picat millor) i es decora amb una rodanxa de carambola, fruit tropical que en tallar-lo, fa forma d'estrela.

Jazmín Celeste:
En coctelera amb gel abundant, 1/4 de rom blanc, 1/2 de suc de meló, 1/4 de malibú, gotes de curaçao blau i un toc de Monin de gessamí. S'acabaria d'omplir amb sprite, i es serviria a un got baix, amb gel, decorat amb una rameta de menta.

La Naranja Mecánica:
En coctelera amb gel abundant, mesclar 1/4 de vodka, 1/4 de whisky pechê, 1/4 de Ponche Caballero, 1/4 de suc de taronja, 1cc. de sucre (o sour), i un toc de granadina. Es serviria en un got baix, decorat amb un kumkuat.

Amapola (sense alcohol):
En coctelera amb gel en abundància, 1/4 de suc de nabius, 1/2 de suc de raïm blanc, 1/4 de suc de taronja, i un toc de Monin de figues. S'acabaria d'omplir el got amb soda, servint-se en un got baix amb gel, i decorat amb una rodanxa de figa.

Manhattan:
En coctelera amb gel abundant, 2/3 de whisky canadenc (o en el seu defecte, bourbon), 1/3 de vermouth italià, i un toc d'angostura de taronja. Es serviria en una copa de còctel, decorada amb una guinda (aquest és el que més em va agradar, potent, veure la imatge, mangada de http://everydaydrinking.wordpress.com/2009/12/08/the-manhattan-cocktail/)

Margarita:
En coctelera etcétera, mesclar 1/3 de tequila, 1/3 de cointreau, 1/3 de suc de llima, i servir en copa "margarita", haguent fet primer una crusta amb suc de llima i sal, decorar amb una rodanxa de llima.

Cosmopolitan:
En coctelera amb l'habitual gel abundant, mesclar 1/4 de vodka, 1/4 de cointreau, 1/2 de suc de nabius, i 2cc. de sour. Es servirà en copa de còctel, decorada amb nabius. Aquest còctel, posat de moda per Madonna i les pijes wasp de Sexe en Nova York, diuen és afrodisíac... un dia parlarem d'afrodisíacs, no?

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Sant Erasmo, prima domenica d'ottobre


En aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge d'octubre, es celebra a Venècia, la ciutat dels canals, la festa del vi i del most. És la festa del vi nou, una festa local, popular, dels venecians de pro, allunyada dels flashos dels turistes a piazza San Marco, que es celebra a l'illa de Sant Erasmo, antiga vinya de la ciutat de Venècia, situada en mig del pantà. És molt recomanable acostar-se, en un viatge lent amb el vaporetto per la llacuna, de vesprada, quan es fa fosc, i el plugim i la boira mesclen cel i aigua, creant un ambient fred, fosc i humit, que és altra dimensió, d'espai i de temps, i que en arribar a l'illa, xoca amb la calor de les graelles on es torren llonganisses vènetes i carn, i amb la calor humana dels venecians que es concentren vora el foc i beuen vi, cabrons i entranyables quan volen. El vi nou, que dona escalfor a cos i ànima, brolla de grans garrafes, servit a bon preu en ampolles de plàstic, i es pot degustar a l'exterior, si no plou massa, o dins de les instal·lacions de la parròquia, amb amics, coneguts o desconeguts, a soles o acompanyat, fins que es fa tard, i fosc, i el vaporetto de retorn és una llum lenta que s'acosta en la tenebra de la llacuna plena de boira, nit i pluja. Torne cap a l'illa de la Giudecca, amb el balanceig del vaixell de ferro vell al cos, l'escalfor del vi al cor, i el somriure d'una dona que seu prop, amb la cara enrogida per Dyonisos, als ulls. Buon vin novello!

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Dharma, Artha, Kama


Fa ja temps, iniciàrem ací una línia sobre el Kamasutra, i l'erotisme hindú en general, que ja tocava reprendre (cada dia sóc més gos). És molt comú el pensar en el Kamasutra com un llibre exòtic sobre postures sexuals, però com ja diguèrem fa temps, és una obra de gran abast, prou complexa, i que ve produïda per una societat i en una societat també complexa, en ambients refinats i amb unes concepcions un tant diferents a les nostres. En virtud d'aquestes, el goig dels plaers sensuals, (Kama) vindria a encaixar-se amb les pràctiques religioses (Dharma) i del benestar i èxit material, (Artha) en la recerca d'un equilibri que seria condició necessària per a la felicitat i la virtud, en un camí que hauria de culminar en el moksha, l'alliberament del cicle de reencarnacions. Per a fer-nos una idea del tipus de concepcions, serà interessant transcriure algun fragment:

"El dharma s'ha d'aprendre a partir del Shruti i els Vedes i d'aquells versats en això.
El artha implica l'adquisició de terra, or, ramat, riquesa i amics; la protecció d'allò aconseguit, així com l'increment del que es protegeix. S'ha d'aprendre a partir dels funcionaris del rei i de mercaders versats en les pràctiques del comerç.
El kama és el goig dels objectes mitjançant els cinc sentits: oït, tacte, vista, gust i olfat, asistits per la ment i l'ànima. El peculiar contacte entre l'òrgan del tacte i un objecte, així com la consciència del plaer que produeix dit contacte, és el que es diu kama. El kama s'ha d'aprendre a partir del Kama Sutra, aforismes de l'amor, i de l'experiència de les persones.
Quan els tres venen junts, cadascun és millor que el següent. El dharma és millor que l'artha, i aquest, millor que el kama. Ara però, el rei sempre ha de practicar primer l'artha, doncs el manteniment dels homes només es pot conseguir amb això. De la mateixa manera, donat que el kama és l'ocupació de les prostitutes, ha de ser preferit per elles sobre els altres dos. Malgrat això, hi ha excepcions a la regla general"

Amb això dit, els textos continuen amb l'observació de que per a les relacions sexuals cal aplicar uns mitjans adequats per part de l'home i de la dona, i que aquests s'han d'aprendre amb el Kama Sutra, advertint de que altra cosa seria fruit d'un comportament incontrolat, amb encontres sexuals amb dones només en determinades estacions i sense vindre precedits de cap pensament. En aquest sentit, aquesta concepció del sexe que va unida a un refinament, a un comportament reglat segons un codi de sofisticació, és, segons la meua opinió, el que ens dona de la cultura de la Índia antiga en safa de plata erotisme en estat pur, com a concepció sana dels plaers sensuals, vinculats a la qualitat de vida i l'autoafirmació de la vida, aquell sublim dir si.

Així, davant arguments d'alguns autors, segons els quals els plaers suposaven a l'home angoixa i contacte amb persones de baixa categoria, que portarien a actes inadequats, a la frivolitat i la impuresa, i el menyspreu propi i alié, els textos del Kama Sutra proclamen enfrontant-se a això que els plaers són tan necessaris per a l'existència i el benestar del cos com el menjar, i que a més a més serien resultat del dharma i l'artha, deguent ésser seguits i practicats amb mesura i equilibri, poguent posar en pràctica qualsevol dels tres elements amb combinació amb els altres o inclús a soles, sempre que no es fera la pràctica d'un d'ells a expenses dels altres.

Després d'aquesta ració de mentalitats, és encisador cóm ens porten de visita l'autor i els compiladors i autors posteriors del Kama Sutra a visitar al homes i dones de l'època, però això serà altre dia. Bona nit amb encens en l'aire, i besos al curry!



divendres, 6 d’agost de 2010

Postres de xocolata


"De les postres m'encarregue jo", digueres, picarona, a mitjan sopar, esperonant la meua curiositat. "Que haurà preparat?" vaig pensar, mentre somreia abans de portar-me a la boca un tros de peix. En acabar, tragueres d'una bossa un potet... de pintura corporal de xocolata! ja l'havia tastada en algun tuppersex, però mai emprat per a unes postres, servides sobre pell suau i calenteta. Impossible dir no per a un faune golós! Aquesta delícia eròtica sol vindre acompanyada d'un petit pinzell que arrenca rialletes mentre transforma els mugrons amb la seua aureola en un parell de bombons de xocolata negra, deliciosos, per a engolir a boca plena, i que és molt útil per no tacar la roba, que com és normal en un sopar, encara no s'ha acabat de traure... Després, eixe pinzellet també porta el seu art cap al melic, cercles i línies sinuoses, i dolces, entre els pits, sobre la panxa, i al voltant del foradet tendre que hi ha al seu centre. I més endavant, també fa tornar-se espai per a graffitis passionals la pell tersa del penis endurit. En algun moment, deixar però el pinzell, pintar amb els dits, amb les mans, amants piccasians sobre ell llenç d'una esquena nua, sobre el marbre carnós d'unes natges arredonides, perquè no? Aquestes són unes postres que es degusten amb ànsia, gula i luxùria en perfecte maridatge, sense saber bé si el que es vol menjar és la xocolata o el palpitant suport sobre el que s'ofereix temptadora. Vos agrada la xocolata?

dimarts, 13 de juliol de 2010

Un muerdo a la manzana


Desde hace un par de semanas tocaba ya una reseña (en castellano para ti, Susana, para librarte por una vez de las miserias de los traductores automáticos) sobre la delicia erótica en forma de libro de edición no venal que me hizo llegar hace no mucho y desde el otro lado de la Península, nuestra erotómana Susana Moo, titulado Eva, su manzana y el pecado, en la colección PERINEOS, conjunto de relatos de la ninfa gallega de pies vouyerizados ;).

Estos relatos son una serie de mordiscos, que como buenos mordiscos a una fruta no abarcan ni mucho ni poco, pero que llenan la boca de sabor fresco. De erotismo fino pero intenso, con la suficiente jovialidad que requiere el buen erotismo que, entre el placer leído, visto, evocado, imaginado o experimentado, nos arranca también algunas risas. Desde la porra erecta agarrada por la base, deleitándose en mitad de la noche, hasta la tensión sexual no satisfecha que pone la piel entera al borde del salto adelante, con ese hormigueo que sube por las mejillas, cual thiasos danzante sobre la epidermis.

Y esta jovialidad sensual, este erotismo vivo, no viene de clásicos y/o en ocasiones forzados esquemas de chico + chica + polvazo detalladamente descrito, sino de las sensaciones, del deseo de la narradora, del sentir interno, sensaciones que todos hemos sentido en unas situaciones u otras, similares o no, a las descritas. Situaciones reales, con el eros del momento, del momento real y fugaz, en el que nos autocomplacemos o nos autoconsumimos según podamos, o no, coger por el pelo a Kairós. Deliciosa fruta para mordisquear entre los calores estivales. Besitos con mordiscos al tobillo, musa galega.

dijous, 3 de juny de 2010

Tuppersex, històries bizarres i llibres eròtics


El darrer cap de setmana férem a Paiporta, uns amics i amigues, una reunió de tuppersex amb les xiques de Condoms&Co, que, com sempre, crearen un boníssim ambient, i ens temptaren amb tota la seua artilleria pesant i lleugera ;). Portà algunes novetats, com una espècie de pintura de llavis, augmentadora de la sensibilitat, per al sexe oral, i em cridà prou l'atenció una espècie de lubricant, o més bé oli per a massatges, que deixa la pell amb una textura extremadament sensual, com de seda. Per altra banda, també fou divertit veure les cares impactades d'alguns dels presents en agafar les boles thailandeses, o els masturbadors anals masculins jejeje... ací ve a compte que una de les presents, té la sana i decidida intenció de sodomitzar al novio amb un arnés o vibrador, cosa que rebutja de manera visceral aquest (he tingut hui l'ocasió de xerrar amb ell i resultava curiós comprovar el nivell de virulència, arribant a negar el punt G masculí i a fer declaracions com que els gays prefereixen ser tots actius perquè en veritat no els agrada tant pel cul) (¿?).

També va ser una nit en que, un parell de copes després, en un bar, em referiren certa història, al parèixer esdevinguda en l'Alcúdia, d'un home que, caigut en baixa laboral, romania al llit. Llavors, una vesprada, la dona, li va deixar a la tauleta un entrepà de pa de llet per a berenar i una peli per a que s'entretinguera, i se'n anà de compres. Mentre l'home es menjava el pa de llet, va posar la peli en marxa, i, sorpresa, era una peli porno, aparentment casolana. Però major sorpresa encara, en veure que l'actriu follada pel maromo, no era altra que la seua dona. Trasbalsat, continuà mirant la peli, fins que, en l'apogeu de la mamada, ella va arreplegar un bol que pareixia protar alguna cosa dins, i va fer córrer-se al maromo dins d'ell, mentre es girava cap a la càmera, mostrant el contingut d'aigua, farina i esperma que hi havia al bol i deia: carinyo, aquesta es la mescla per a fer el teu pa de llet. Evidentment, ella no va tornar de les compres. Els meus informadors locals asseguren la veracitat de la història, doncs segons pareix, va ser contada pel mateix marit burlat. Altre dia contarem per ací altra història d'una venjança sexual semblant, a Jaén, de la que pareix que circula un vídeo (si em puc fer amb ell, fins i tot potser ho penje XD).

Per últim, donar les gràcies ací, públicament, a Susana Moo, pel seu detall enviant-me el seu llibre Eva, su manzana y el pecado, erotisme galego per assaborir a mossets com una fruita sucosa i fresqueta. Va arribar fa un parell de dies, i en quant estiga llegit, hi haurà per ací una ressenya. El llibre arriba a canvi d'un orgasme, segons la iniciativa que posà en marxa la nostra erotòmana al seu blog. Ací vos deixe el relat d'orgasme que li vaig oferir:

Para mi el orgasmo es más un estado en el que se entra, que algo que se hace o un momento concreto… muy tántrico, no? Hay orgasmos que son como la subida ansiosa a una cumbre, cada vez más intensa y tensa según te acercas al pico, y, una vez llegas al mismo, no queda sino bajar. Por el contrario, yo prefiero los orgasmos de valle, los que son como un río que fluye hacia el mar, y por el que se baja nadando, o dejándose llevar por la corriente. Hay mil curvas, remansos, cambios de ritmo y de pendiente, y cada vez el río se hace más ancho, más caudaloso, com más espacio para nadar, experimentar, disfrutar. Hasta que, poco a poco, va llegando al mar y se funde con él, diluyéndose, siendo mar. Ahí es donde nos zambullimos, en aguas profundas, infinitas, sintiendo las olas y el agua fresca acariciar toda nuestra piel, cubrirnos, ser ingrávidos en la inmensidad, tomar otra consciencia del propio cuerpo, reencontrado a sí mismo en las aguas bajo los reflejos diamantinos de la luz del sol entre las olas. Ahi queda ya… nadar.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails