La Musa de Benimàmet és una dona molt especial. Ens coneguèrem fa anys quan tots dos cursàvem primer de carrera, i des d'aleshores es va convertir en una gran amiga i confident. Llargues i incontables han sigut les hores que hem xerrat del passat, del present, del futur, del treball, de les relacions, de l'amor i del sexe. És també extremadament grat veure cóm una dona amb ja els cinquanta anys complerts és més jove i oberta que moltes de vint o vint-i-pocs. Fa poc va estar en París, de viatge amb una filla seua, i em va portar aquest marcapàgines amb un detall del quadre de Renoir Danse à la campagne. Diu que s'en va enrecordar de mi per la sensualitat amagada del quadre, una escena d'aparent innocència costumbrista. Si vos fixeu, l'home, en un gir del ball, se li acosta a l'orella per dir-li alguna cosa a ella, probablement indecències realitzables darrere dels matolls que es veuen al fons, al resguard de les mirades indiscretes i censores, i ella, divertida i excitada per l'ocurrència, riu i mira al seu voltant, vigilant que no hi haja ningú que els puga veure anar darrere dels matolls... La Musa de Benimàmet diu que li recorda un poc a mi, que sota l'apariència seriosa a la feina, o quan m'acoste a la cafeteria de la facultat a fer un tallat amb ella, amague el Faune. Més encara quan quedem els dos i ens sentem a fer un café... i la gent que ens veu potser pensa, mira, una dona madura i un tipo seriós parlant de política, o de la crisi econòmica, o en ple debat intel·lectual (també parlem d'estes coses, eh?), quan, el més probable, és que estigam parlant de sexe desenfrenat, de dominació eròtica, de sodomitzacions en un vaixell sobre les aigües de l'Estret de Gibraltar, de vibradors de tot tipus, de boles xineses, de massatges eròtics o, de la pluja daurada. La Musa de Benimàmet em va contar que un dia va fer, a la dutxa, i no li va resultar una pràctica desagradable, el pixum calent regalimant-li per sobre la pell... a mi una vegada, m'ho va proposar una amant, en una tòrrida nit en Alacant, però em vaig negar, no és una cosa que m'atrega. I vosaltres, que en penseu?
