dimecres, 23 de desembre de 2009

Esmorzant amb Pietro Aretino

Saluts a tothom! Ja portava prou de temps sense escriure res, massa per al meu gust, però em sentia amb plom als dits i al cap, i no veia l'hora de plantar-me davant d'aquest digital full en blanc. Hui però, el Faune s'ha despertat i s'ha anat a esmorzar amb un bon amic de correries venecianes, el Pietro Aretino, a prendre un spritz (aperitiu que serveixen als bars de la ciutat dels canals) i unes olives ascolanes, recepta italiana d'olives grosses reblides de carn picada i empanades. Xerrant amb l'Aretino, en veure'm un tant letàrgic i desanimat per a l'escriptura dels boscos, m'ha recitat alguns dels seus divertits Sonets Luxuriosos, en la seua deliciosa llengua itàlica antiga, que ací vos traduïsc:

I
Posa'm aquesta cama sobre el muscle
i guia'm la fava amb la mà,
i quan vulgues que espente fort o espai,
fort o espai amb el cul sobre la cama balla

I si al cul des de la figa va la fava,
dis-me que sóc un rufià i un vilà,
perquè jo conec des de la vulva a l'anus,
com el cavall coneix a l'egua.

La mà de la fava no llevaré,
doncs no vull fer aquesta bogeria,
i si no ho vols així, vés amb Déu.

Que el plaer per darrere tot teu seria,
però per davant el plaer és teu i meu,
així que, fot bé, o ves-te'n.

Jo no me n'aniria,
benvolguda senyora, d'aquest dolç assumpte,
ni encara que m'ho demanés el Rei de França.

II
Fica'm un dit al cul, estimat vell,
i espenta la fava cap endins poc a poc,
alça bé la cama i fés el joc,
i després sense miraments meneja't.

Que, per la meua fe! això és millor bocí
que menjar pa untant junt al foc;
i si en la figa no t'agrada, canvia de lloc,
que no és home qui no és mentider.

En la figa te la ficaré amb aquesta espentada,
i en el cul amb l'altra, i fava en figa i en cul,
feliç em farà, i et posarà contenta.

Qui vulga ser un gran mestre va boig,
que fins i tot un ocell perd el dia
si vol trobar content en altra cosa que no siga fotre.

I rebente en un palau
el cortesà esperant la mort:
jo només espere tindre el meu clau.

Bones risotades de sàtir m'ha aconseguit treure aquest altre vell faune, i bona idea per a contar-vos-ho i tornar a escriure. Vos ilustre els relats amb un gravat del segle XIX que acompanyà una edició dels seus Sonets, mostrant una posició que vos recomane provar... és molt plaenta! Diuen també que els gravats eròtics d'Agostino Carracci, que podeu trobar ací al costat dret, s'inspiren en les postures explicades per l'Aretino... Besets forestals, com sempre!





dissabte, 7 de novembre de 2009

La Musa de Benimàmet, Renoir, i la pluja daurada


La Musa de Benimàmet és una dona molt especial. Ens coneguèrem fa anys quan tots dos cursàvem primer de carrera, i des d'aleshores es va convertir en una gran amiga i confident. Llargues i incontables han sigut les hores que hem xerrat del passat, del present, del futur, del treball, de les relacions, de l'amor i del sexe. És també extremadament grat veure cóm una dona amb ja els cinquanta anys complerts és més jove i oberta que moltes de vint o vint-i-pocs. Fa poc va estar en París, de viatge amb una filla seua, i em va portar aquest marcapàgines amb un detall del quadre de Renoir Danse à la campagne. Diu que s'en va enrecordar de mi per la sensualitat amagada del quadre, una escena d'aparent innocència costumbrista. Si vos fixeu, l'home, en un gir del ball, se li acosta a l'orella per dir-li alguna cosa a ella, probablement indecències realitzables darrere dels matolls que es veuen al fons, al resguard de les mirades indiscretes i censores, i ella, divertida i excitada per l'ocurrència, riu i mira al seu voltant, vigilant que no hi haja ningú que els puga veure anar darrere dels matolls... La Musa de Benimàmet diu que li recorda un poc a mi, que sota l'apariència seriosa a la feina, o quan m'acoste a la cafeteria de la facultat a fer un tallat amb ella, amague el Faune. Més encara quan quedem els dos i ens sentem a fer un café... i la gent que ens veu potser pensa, mira, una dona madura i un tipo seriós parlant de política, o de la crisi econòmica, o en ple debat intel·lectual (també parlem d'estes coses, eh?), quan, el més probable, és que estigam parlant de sexe desenfrenat, de dominació eròtica, de sodomitzacions en un vaixell sobre les aigües de l'Estret de Gibraltar, de vibradors de tot tipus, de boles xineses, de massatges eròtics o, de la pluja daurada. La Musa de Benimàmet em va contar que un dia va fer, a la dutxa, i no li va resultar una pràctica desagradable, el pixum calent regalimant-li per sobre la pell... a mi una vegada, m'ho va proposar una amant, en una tòrrida nit en Alacant, però em vaig negar, no és una cosa que m'atrega. I vosaltres, que en penseu?

diumenge, 25 d’octubre de 2009

MORT ALS MARICONS... i a mi també, no?


Hui, estimats amics i amigues, toca un post fotut. No tot va a ser alegre jolgori bàquic. I tampoc es pot, des d'un lloc on es parla de llibertat sexual, mirar cap a altre costat quan es porten a terme les majors violacions d'aquesta llibertat, com per exemple, que et maten per exercir-la. Això és el que està passant ara mateix a Iran, i no és que li fota canya ara mateix al règim dels aiatol·làs perquè estiga untat per la CIA, o alguna cosa així, en molts altres llocs i no tan llunyans passen coses semblants (ara després retome això, recordeu-m'ho) sinò perqué m'acabe d'assabentar del cas, actualment en màxima actualitat, de Nemat Safavi.
Nemat Safavi és un xic de condició homosexual, de 19 anys. Als 16 va ser arrestat i condemnat per "crim de sodomia", i la condemna va ser la mort en la forca. Estava prevista per a dijous passat, 22 d'octubre, i no es sap encara res del que haja pogut passar. El seu cas ha mogut una campanya internacional de solidaritat i pressió, amb, entre altres coses, una iniciativa a Facebook (col·lapsar de trucades l'ambaixada iraniana en Espanya) i moviment als blogs compromesos (googlejeu, googlejeu). Un dels arguments que empren les campanyes en pro de la salvació de Nemat és que Iran va signar un acord comprometent-se a no executar menors d'edat, com els de les fotografies que acompanyen aquest text, també penjats per ser homosexuals., als seus 16 i 17 anys. Jo he cridat aquesta vesprada a l'ambaixada d'Iran a Madrid, per a preguntar per l'estat de la qüestió i d'aquest amic desconegut (Nemat, deixa'm dir-te així, xaval), i per a dir-los un parell de cosetes pujadetes de to i recordar-lis de fer una ullada a la jurisprudència islàmica del sheik Ahmad al-Tifashi, de la Tunísia del segle XIII, d'una tolerància i comprensió cap a la homosexualitat que fa veure cóm s'han endarrerit els països islàmics en els últims temps (el podeu trobar a la biblioteca d'Humanitats Joan Reglà, molt amé i recomanable). Però pareix ser que estan calentets de tantes trucades i només en preguntar si era l'ambaixada d'Iran m'han amollat amb accent d'allà una frase o paraula molt curta i ininteligible i m'han penjat (el telèfon, no d'una forca, com voldrien si m'hagueren arribat a sentir).

Bé doncs, ací podem veure cóm el feixisme pot anar amb camisa blava o esvàstica al braç, o baix un turbant de clergue islàmic. O baix de la mitra papal (a aquest estem més acostumats): fa poc temps el Vaticà va votar en la ONU en contra de que es despenalitzara l'homosexualitat, en contra, vaja, de que deixaren de penjar pel coll per a matar-los a les persones que han comés el terrible crim de seguir la seua pròpia identitat sexualitat, d'estimar com els dicta el seu propi cor i d'excitar-se com els dicta el seu propi sexe. Defensors de la vida... fills del cul d'un gos fotut... tota vida compta, escòria clerical i antiabortista? aquestes no, veritat? Ara més que mai és quan hem de donar-nos compte de que la lluita per la igualtat, la llibertat i la dignitat de les persones homosexuals (o LGTB en general), és una lluita que ens reclama a tots. Als heterosexuals també, com als que més. Molt sovint mirem cap a altre costat, no ens interessem, més que amb curiositat de numeret quan vegem una desfilada de l'Orgull Gay, o fem acudits de mariquites, o pensem que no va amb nosaltres, o que ja està tot aconseguit perquè ara "pareix" que està de moda ser gay. Res més cec, més ignorant, clar que va amb nosaltres. La llibertat d'ells és la llibertat de tots: quan s'assalta violentament un espai tan privat, íntim i personal com el de la llibertat sexual, tota barbàrie i tirania és possible: si dos persones homosexuals no tenen dret a viure lliurement la seua sexualitat, quina pràctica de la meua heterosexualitat no serà també punible o censurable?. No ho oblidem mai, no queden tan lluny els temps en que en Espanya et podien detindre per besar-te en públic amb la teua xicona (1975, per exemple), la homosexualitat estava oficialment perseguida i punida i havia un camp de concentració o pressó per a homosexuals, a Extremadura, dins d'eixe gran camp de concentració que fou tot l'Estat.

No, no queden tan lluny. Fa uns anys, no massa, al colegi de retors on jo anava a estudiar, ens donàren una xerrada sobre sexualitat (imagineu l'horror), a on es va dir que els gays no es podien enamorar, que no experimentaven sentiments d'amor com les persones sinò instints com els animals. Des d'aquestes tenebres sectàries, veuríem a les nostres plaçes i estadis molts Nemats Safavís penjant d'una corda si la gentola que es manifestava l'altre dia "per la vida" puguera fer com realment pensen i voldrien.




Així doncs, com a heterosexual viciós, alegre i amant de la vida, reivindique el dret a seduir en Teheràn davant de la tomba de Jomeini a una bella dona persa per a cometre amb ella crim de sodomia, activa i passiva, a poder fumar-me una pipa d'aigua sota el pont de Isfahan amb Nemat mentre pren per la mà al seu nòvio, a poder passejar-me pels jardins que envolten la tomba del gran poeta Omar Jayyam (ai amic! si tornares et pejarien!) mentre dos dones es besen en un banc sota els arbres i una parella de gays iranians passeja amb el seu xiquet adoptat.

A tots els Nemat, va per vosaltrs.




dissabte, 17 d’octubre de 2009

Dita Von Tesse


Ai, la Dita Von Tesse... m'encanta aquesta morenasa exhuberant de pell clara, pin-up vivent que va fer les delícies de Marilyn Manson. Mireu el que deien a Publico fa no massa temps:

BOB POP - BARCELONA 24.09.2009
La cabaretera hipermoderna presentó ayer en Londres su segunda colección de prendas de lencería con diseños de la propia Von Teese quien, a estas alturas de su carrera, parece que ha decidido reservar sus desnudos para ocasiones especiales –y de alto caché– y que sean las modelos contratadas las que se queden en bragas y sostén a media tarde frente a una legión de periodistas y fotógrafos. Claro que también puede ser que Dita, después de haber sido elegida la mujer mejor desnuda por el 'Vanity Fair' español y descubrir que el ganador en la categoría masculina era José María Aznar, haya resuelto limitar sus destapes para no volver a coincidir en la cumbre de la turgencia descubierta con el ex presidente gogó.

No falta raó, no. I la Dita és tan eròtica quan posa nua (com eixa vegada dins d'una copa de xampany gegant... mmmm) com quan posa vestida. De fet, en aquest posat en que apareix junt a dos models en lenceria, no emana un erotisme especial... no sé, l'ambient?

dilluns, 21 de setembre de 2009

Les nits del súcub


Hi ha, mar enllà, un pati interior de blanques parets i finestres i balcons plens de vida quotidiana (veí en calçotets, davantal i calcetins inclós), amb una relativa frescor visual que puja de baix, dels arbres i plantes d'una terrassa suficientment exhuberant. Hi ha també una lluna que puja des de la mar, donant als murs en la nit un lleugerament sensual to de pell humana, i que escapa subtil i una mica avergonyida en veure el que passa en una habitació d'hotel. Avergonyida sobre tot pel desig insatisfet de baixar i unir-se, per l'enveja oculta de rebre el que reb altra lluna plena. Hi ha, en eixa habitació, un balcó al que seuen dos persones nues, cobertes de sudor, amb la pell trèmula i exultant, vibrant encara del sexe ferotge esdevingut en un temps sense temps. La brisa de les estreles, regal per a un faune urbà habituat al cel taronja de les nits de València, acarona les pells humides, arrencant plenitud cap al cel, cap a l'aire i la mar, que es dona dadivosa. En aquest balcó hi ha també algunes estreles, les que ofereix, entre calada i calada a un cigarret que brilla amb un foc especial, el somriure ple de vida d'un súcub pletòric. Evohé!

dimarts, 8 de setembre de 2009

Invocant als déus

Les acaballes de Catul

Primera Part

III

Invoque els déus i ningú no m'escolta.
Molt els he ofès tot al llarg dels meus dies.
Me'n penedesc. Però com interrompre
el delitós i furiós camí?
Com he d'obrar, si m'estime la vida
i envege el cos que lleugerament passa
i sent dolor de no dur-lo al meu llit?
Com ho faré sense l'ajut dels déus?
Jo sol no puc, i com el gos que arrenca
el trist cordill que el subjectava salte
i molt voraç em precipite als dies.
Qui retindrà per més temps el vaixell
segur al port, si la tempesta és gran?
Arrencarà furiós les amarres
o es desfarà d'un cop contra les pedres.


Vicent Andrés Estellés

divendres, 28 d’agost de 2009

Quills


Fa poc he tornat a veure la peli de Quills, una història inspirada en els últims temps del Marqués de Sade, que els passà recluit al manicomi de Charenton. Aquesta película, que no deixa d'agradar-me, compta amb Geoffrey Rush (que fa de Sade), Kate Winslet, Michael Caine i Joaquín Phoenix (que fa de retor, m'encanta!). La història contada "no acaba de ser del tot real", vaja, que és una ficció, però prou ajustada (la història de la companyia de teatre i demés, per exemple, és real), si bé Sade en eixe moment no gaudia de l'aspecte seductor d'aristòcrata refinat que es mostra. Però que més dona, no? Sade ja ha entrat al mite, i podem permetre'ns escolpir semidéus, herois i déus en marbre, no? L'important és que és una oda a la llibertat d'expressió, a la passió per escriure i contra la hipocresia i la moralina que bé podria haver escrit el mateix Marqués. Vos la recomane, si bé és prou més blaneta que les obres de Sade, així que també vos recomane la lectura de La filosofia en el tocador, obra de 1795 del diví Marqués, com li deien Breton i els surrealistes. Ací vos deixe el trailer, en anglés (no l'he trobat ni en català ni en castellà).


dilluns, 3 d’agost de 2009

I jo també

Doncs jo també. Me ho dedique a mi mateix. I a tots aquells i aquelles que evoquen Súnion i comparteixen un sabor de sal exaltada, i gaudeixen de beure a glops la brisa i els fulgors de foc del crepuscle.


TAMBÉ

Lo jorn ha por de perdre sa claror
(Ausiàs March)

JO també evoque Súnion, i Carles Riba em deixa
compartir la nostàlgia, una sal exaltada.
El teu cos em féu lliure, o tu em vares fer lliure.
Damunt els nostres cossos volaven els llençols,
volaven els coloms en el cel del crepuscle.
Oh Súnion! Jo t'evoque, evocant aquells dies.
Era la llibertat i era la plenitud,
i era tota la vida corrent dintre les venes.
Oh Súnion! He viscut. Incorporat a penes
sobre la teua llarga nuesa, en la terrassa,
vaig beure a glops la brisa. Fores feliç, mirant-me.
Recordem, de vegades, aquells dies enormes.
Darrere, la ciutat, el blau extens del mar.
Home ja simplement, elementalment home,
sobre la teua fresca elementalitat.
Oh ciutat, oh ciutat dels dies humiliats,
de la rosa rompuda en la boca innocent!
Oh dies sense objecte i vida sense objecte,
hores amunt i avall alternativament,
el vi barat, l'amor barat, la boira extensa!
Damunt els nostres cossos volaven els llençols,
els llençols eixugats amb la brisa salada.
Un al costat de l'altre, i completament nus,
sobre els taulells d'aquella terrassa -conilleres,
fils d'estendre la roba, les teules rovellades-,
i per damunt nosaltres tot el cel, el crepuscle,
la gràcia dels coloms que sàviament volaven.
Parlàvem lentament, entre pauses llarguíssimes,
i creuava el crepuscle, com un peix, un fulgor,
i evocàvem cisternes, aljubs, mirant el cel,
i havíem recobrat l'adorable impudor
des d'on podíem veure tot l'esplendor de Súnion,
la plenitud volguda, la llibertat, la vida.
Se n'eixien els versos dels calaixos, corrien
pel passadís, com l'aigua queien pels escalons.
Hòmens prudents i d'ordre s'aturaven, sorpresos.
Se'ls apagava el puro i no tenien foc.
Un crit de ¡gol! omplia tot el cel del diumenge.

Vicent Andrés Estellés.
Llibre de Meravelles

divendres, 17 de juliol de 2009

Figueta amb gerd


L'estripanits ens proposa que contem cóm ens agrada fer i que ens façen el sexe oral, i ací teniu, pel que a mi respecta, cóm m'agrada menjar-me un parrús:

Primer, he de dir que, si bé el pèl no em molesta, és enormement agradable i còmode menjar-se una figueta ben rasuradeta, amb un poc de pèl al mont de Venus... mmm. U no ha d'arribar com que s'aboca al pessebre, però de vegades la passió pot més que la tècnica i u s'amorra impetuosament. A mi m'agrada, després d'un bes humit als llavis, baixar poquet a poquet besant els pits, els mugrons i la panxa, fins arribar al cony i començar a fer-li petons per la vulva, per la part exterior i el mont de Venus, i començar a donar llepades lentes i fortes de baix cap a dalt, pressionant els llavis vaginals, per a centrar-me després al clítoris, fent girar la llengua sobre aquesta joieta màgica, i també besar-la i succionar-la un poquet. També m'agrada baixar amb la llengua, mentre mossegue en el trajecte els llavis vaginals amb els meus llavis (no amb les dents, atenció) i fer-la girar a l'entrada de la vagina, fent cercles lents, i, amb més velocitat i un ritme més trencat, fer-la botar i ballar amb pressió maliciosa sobre el perineu i immediatament a l'anus, fent un bon bes negre que complemente la menjadeta de figa. Per altra banda, una figa no flota en un buit còsmic, està a un cos humà, càlid i invitant, i per això m'agrada també tindre les mans actives, arrapant la cara interna de les cuixes (que també m'agrada mossegar), acaronant la panxa o agafant la mà de la meua amant. De la mateixa manera, també està molt bé emprar els dits, i ficar u o dos, no massa profundament ara, a la vagina, mentre es visita al clítoris, o lubricar un dit i, lentament, introduir-lo al culet fent suaus cercles mentre es balla amb més velocitat amb la llengua sobre el clítoris. Per a aquestes coses ve molt bé el lubricant de sabors, comestible. Acabe d'emprar-lo per primera vegada fa no massa temps, i ara en estiu, és un plat molt frutal, fresquet i que entra molt bé, la figueta amb gerd (frambuesa, com m'agrada això d'anar redescobrint els mots d'una llengua).

Besets sabrosos a totes!

Faune

(imatge mangada a: http://www10.gencat.net/probert/catala/propostes/p6_receptari.htm )


diumenge, 12 de juliol de 2009

El viatge de les mans

Tots els estius, al plaer de la fresqueta de l'última hora de la vesprada, tinc el costum de tornar a la poesia, sobre tot Estellés, Ibn Jafaya d'Alzira, i, des de l'estiu passat (vaig llegint el llibre que tinc a petits glopets, com un vi dolç), Hafez Shirazí, una autèntica delícia persa.

Aquest cap de setmana, als meus boscos i muntanyes, no lluny de l'horta i del secà, en un jardinet, m'he trobat a Ibn Jafaya, quina grata sorpresa! els segles passen, però encara que ja està vell, havia anat a fer-se una passejada per les yibalat balansiya, i està molt bé del cap. Parlant una estona, li he comentat que fa poc, una amiga de Yabiza ("encara es diu així"?, m'ha preguntat, i li he dit, no, home, no, és per nostàlgia...), la Dark Lady, havia escrit una coseta deliciosa sobre les mans... i em va recitar aquest poema, per a ella:

El viaje de las manos


Durante la noche
hemos ido pasando de mano en mano el vino rojo,
mientras entre nosotros corrían
palabras tan suaves como la brisa que sopla sobre las rosas.
Hablamos sin tregua,
en tanto que la copa se aromaba con su aliento perfumado.
Más hermosos eran nuestro diálogo y nuestras confesiones.

Las margaritas de su boca, el lirio de su cuello,
el narciso de sus párpados o la rosa de sus mejillas,
eran mi único alimento, hasta el instante
en que la embriaguez de la copa y del sueño
se deslizaron en su cuerpo,
entonces se inclinó hacia mis brazos.

Yo intentaba oponer el ardor que devoraba mi corazón
el frescor de su aliento.
Y cuando vi que se habia despojado de su manto,
apreté contra mí ese sable que acababa de ser desenvainado.
¡Qué talle tan esbelto! ¡Qué contacto tan dulce!
¡Qué brillo de lámina! ¡Qué vibrar de costados!
Al acariciarla vibraba la rama que crece en la arena;
el sol que aparece en un día feliz
declinaba su ardiente rostro.
Mis dos manos viajaban a través de su cuerpo:
descendían hacia el valle de su cintura
o ascendían por alcanzar sus dos senos altivos.


Ibn Jafaya d'Alzira (1058-1139)
Traducció de Mahmud Sobh



dissabte, 20 de juny de 2009

Tuppersex a Benimaclet

Després d'una certa espera, i alguns problemes organitzatius, al final hem aconseguit muntar-ho: a casa de The Dark Lady, a Benimaclet, muntàrem dijous passat un tuppersex amb un bon grup d'amigues i amics, molt bon ambient, i una bona picadeta acompanyada de bon i fresc vi rosat i blanc i una bona pipa d'aigua àrab. El tuppersex el portaven i feien una coneguda i la seua sòcia que han obert un sex shop de Condoms&Co a la Gran Via Ferran el Catòlic, a l'altura d'Àngel Guimerà (la web pròpia no està encara feta, i es remet a aquesta).

Bé doncs, eren les déu menys quart de la nit de dijous i allà estàvem tots i totes, i arribaren les xiques del tupper, amb una maleta de viatge repleta d'artilleria lleugera i pesant (xè, quin arsenal!). Començàrem per la cosmètica eròtica: olis per a massatges amb aromes i sabors, cremes sensibilitzants, potenciadores de l'orgasme, o insensibilitzants (que permeten interessants jocs, donant a segons quines zones més o menys sensibilitat, o per exemple poden retardar l'ejaculació masculina), pintura corporal comestible de xocolata (MMMMMMM), veles aromàtiques que al encendre destilen un bàlsam calentet adequat per a massatges... vaja, tot un repertori de qualitat i molt refinat per a l'art de l'amor que diria Vatsyayana.












Després passàrem a veure tot tipus de vibradors, com el "conillet", un autèntic black&decker que farà les delícies de més d'una, amb una superfície de boles que gira sobre sí mateixa i un eixint dissenyat per a estimular el clítoris a la mateixa vegada que penetra el vibrador. També hi havia de molt graciosos, com alguns en forma de dofí, talpa o gusiluz, i altres molt glamourosos, com els de la marca LELO (veure web). Per altra banda, també tragué els vibradors i estimuladors masculins, com el anero o el rudeboy, buf! quin susto eixos buscapròstates... els tios que estàvem crec que els miràrem amb una barretja de sorpresa i desig ocult, jejeje. També, per altra banda, ens ensenyà un parell de consoladors adaptables a arnesos, per a usar xica-xic, o xica-xica, i vibradors més xicotets com els emprats per a estimular el clítoris, així com masturbadors per a tios, que pareixien figues en llauna, jejeje.

Després d'això vàrem veure també les boles xineses, molt interessant instrument, que dona molt de joc, tant a soles com en parella, i les boles anals, així com anelles vibradores per al penis. Jo em vaig comprar unes d'aquestes:












Per últim, veguèrem també algunes cosetes per a jocs fetitxistes o de dominació, com manilles recobertes de pelutxe o de velcro (per a no fer mal, clar). Després les xiques del sex shop, simpàtiques com elles mateixes, es quedàren fent-se unes copes i una bona xarrada amb nosaltres.

Bé, ací teniu el resum del que va ser una molt agradable velada, que tinc intenció de repetir.

diumenge, 14 de juny de 2009

La bellesa del cos


Fa poc estiguí en Alacant, per motius de treball. Alacant, em fa plaer anar-hi; la ciutat del migdia únic que cantà Estellés, ciutat de nits tòrrides en estiu i llargues converses fins la matinada al sabor d'una pipa d'aigua. Em complau molt respirar-me a mi mateix allà. Ara hi ha un motiu de prou interès per anar-hi: fa poc han inaugurat al MARQ (Museu Arqueològic d'Alacant) una exposició sobre l'art grec, titulada La bellesa del cos.

Aquesta exposició fa un recorregut per l'art grec, amb el leitmotiv del tractament i representació del cos humà, portant-nos des de l'abstracció i l'hieratisme ciclàdics i arcaics, fins a la cruesa viva de l'helenisme, passant pel kanon clàssic (no en va el famós discòbol és l'estrela de l'exposició). En aquest recorregut, es tracten temes com la represetació de déus i homes, de la dona, de l'esport, dels monstres mítics, del sexe... amb representacions d'escenes eròtiques heterosexuals i homosexuals, de símbols fàlics i, fins i tot, de zoofilia entre un sàtir i un cervolet! ai els meus companys dels boscos, quin perill tenen. Aquesta exposició m'ha paregut molt bé plantejada, amb un discurs i uns recursos prou innovadors (tant en la iluminació com en la disposició de les peces, que poden ser observades des de diferents angles), i deixa molt bon regust de boca.

Sincerament, vos convide a acostar-vos a Alacant a gaudir d'ella, i per a que hi aneu obrint boca, ací vos deixe una encisadora representació d'una nimfa rebujtant a un sàtir. També hi ha una estatua del meu patró Dyonisos, junt a una antropomorfització del vi, que em fa la boca aigua...

dissabte, 30 de maig de 2009

Arreglant-se els baixos


Ahir, al eixir d'un pesat curs d'especialització al que m'han fet apuntar-me els meus caps per motius de feina, ens anàrem a un bar de prop de la Llotja un parell de companyes i un company del curro a fer-nos unes canyes (el Lounge era, que per cert no està mal, i no és per fer propaganda eh?). Allà estàvem, xarrant i fent-nos les canyes, i començàrem a parlar de modes i d'estètica, i eixí el tema de la depilació i demés, i com que jo sóc, com a bon faune, peludet, done prou joc al tema, jejeje, encara que no em depile massa, només celles i esquena. En breu es parlà de la depilació i la cura del pèl púbic i genital. Una de les xiques s'ho feia amb làser, i altra amb cera, i les meues contertúlies i contertuli es quedaren prou asombrades de que jo em rasurara el pél genital, doncs els va resultar una cosa molt nova, al menys a una d'elles, que no havia conegut mai a cap tio que s'arreglara els baixos. El xaval però, es va interessar prou pels detalls tècnics (segur que provarà), dons té, segons diu una selva verge baix els calçotets, jejeje.

Considere que aquesta és una cosa prou bona, doncs a banda d'estètica, aporta molta més comoditat (no atragantar-se per exemple). I també pot ser quasi qüestió de respecte i educació: en una felació, per exemple, no pots voler que et xuclen els testicles, el perineu o l'anus si tens un matoll de péls. Com deien a l'erotologia hindú, a la que sóc prou aficionat, "el penis d'un home ha d'estar perfumat i rasurat, i sembrar una bossa" (veure imatge, extreta de l'edició del Koka Sastra a cura d'Alex Comfort publicada per Ediciones B). Jo tire mà de maquineta elèctrica, i vosaltres? com porteu aquest tema? vos agrada portar i/o trobar-vos els baixos de l'amant en qüestió arreglats, peluts o rasurats?


PD: atenció als sàtirs que vulguen rasurar-se amb màquina elèctrica, és perillós confiar-se amb les dents de plàstic de protecció, doncs si no es va amb prou de compte la pell de la bossa escrotal pot acabar a les dents mecàniques... ai!!!

diumenge, 17 de maig de 2009

El plaer sublim de Sodoma II

(...) Entre embestida i embestida, entre gemec i gemec, entre besos i mossegades, aguantava les meues ganes de còrrer-me, fins que, no massa tard, li vaig xiuxiuejar a l'orella: "ei, que tal si anem a la dutxa ja i acabem ahí?" "Doncs que em pareix molt bé", va dir-me. Vaig treure la cigala del seu cul, poquet a poquet, notant com eixe anus amigable l'abraçava en comiat maliciós, sabedor d'un molt proper reencontre, i ens anàrem cap a la dutxa, besant-nos i llepant-nos tot el cos baix l'aigua tèbia que ens mullava sencers. Que per cert, m'encanta sentir la pell mullada d'una dona, el tacte suau i ters però delicadament relliscós d'uns pits mullats.
Rentant-nos bé l'un a l'altre, entre aigua i sabó, la meua amant acuàtica, que sota l'aigua que relliscava sobre nosaltres se m'apareixia, més que com a nimfeta, com a danaide devoradora d'homes, baixant els seus llavis humits de saliva, aigua i desig, va arribar fins al meu sexe, fent-lo desaparèixer en eixa boca experta, mentre em regalava esguards llascius, i carícies perverses als meus testicles, perineu i anus, que em feien tremolar de goig i desig.
Al poc es va posar d'empeus, gratant-me el pit i fent escuma de sabó amb la meua mata de pèl de sàtir. "Jejeje que divertit, no havia estat mai amb algú tan pelut" "I t'agrada?" "Clar que sí". "Jejeje, a que és un bon substitut de l'esponja per a fer escuma? ara però allà baix no podràs fer tanta". "Sí, ja ho he vist que te l'has retallat, ja tocava", "Sí, ja saps que m'agrada cuidar els detalls per als nostres encontres.... i què tal si ara et dones la volta i et rente l'esquena?" Es va girar somrient i jo, amb les mans plenes de sabó, vaig començar a acaronar la seua esquena, baixant pels seus malucs a les seues natges abondants. "Agafat a la barra", li vaig dir a cau d'orella. Hi havia a la paret una barra horitzontal, per a penjar les tovalloles o per a agafar-se en eixir, i somriguent, i sabent el que volia, va prendre la barra amb ambdues mans, combant l'esquena com una gata i oferint-me el seu cul generós de lluna plena, que, amb amb ànsia, vaig prendre amb les mans, i, escampant sabó per la ratlleta i l'anus, i pel meu penis, vaig començar a penetrar, endinsant la meua brasa ardent sense dificultat en un camí agnost que m'aguaitava amb ganes... ara començaren les embestides novamentent, els gemecs i l'activitat frèntica de les mans que viatjaven sense descans dels pits als malucs, i a les natges per a palmejar-les, al ritme de la sodomització que ens estava arrencant ja a tots dos un bon orgasme, que va esclatar amb forts gemecs mentre li omplia el culet amb la meua llet calenta.... "Uaaaahhhh!!! uf que bé m'he quedat... com estàs? tot bé carinyet?" diguí mentre abraçaba per la cintura a la meua danaide i em deixava caure un poquet sobre la seua esquena, besant-li el coll amb els ulls tancats. "Mmmmhh... molt bé. Ei, mira això" "Què?" vaig mussitar mentre obria els ulls... i vàrem esclatar entre rialles quan vaig veure el que em mostrava a la seua mà... la barra de la paret, arrencada pel furor de les embestides de passió. "Jajajaj i ara què? a veure que li dius a les companyes del pis..." "Bé crec que té igual, ens han sentit de totes maneres..."

diumenge, 10 de maig de 2009

El plaer sublim de Sodoma I


Estàvem dinant, un bon plat d'espaghetti amb pesto trapanese, regats amb un bon vi negre, i les mirades i tactes de mans sobre mans ja ens afanyaven a acabar, amb l'ànsia d'un sexe no tastat des de feia un temps. En acabar, mentre ens fèiem un gotet de licor d'herbes (ho havia demanat jo, a posta, per a prolongar més la tensió sexual no satisfeta, però tan estimulant), li vaig proposar a la nimfeta ardent amb qui compartia dinar i viatge al bosc: "Ei, que tal si ens fem una bona dutxa abans d'anar al llit? tinc prou ganes d'ensabonar-te". Ella digué que sí, i allà cap al bany ens anàrem. "Espera'm ací que vaig a per les tovalloles", digué. Al tornar al bany em va trobar ja totalment nu, pél, pell i desig a l'aire, amb el meu membre erecte i a punt d'esclatar de ganes... "Vine ací" vaig dir, agafant-la pel braç i posant-se'l al meu muscle, i tancant la porta. Mentre ella em subjectava pel coll li vaig alçar una cama, espentant-la a mig seure a la pica, i alçant-li el vestidet que portava, sense res sota, li vaig penetrar amb força, carregat d'impaciència, eixa figueta sucosa que tan humida aguaitava entre les cames. Mmmmm que caloreta acollidora i dolça... quasi em venien ganes de còrrerme allà mateix...
Amb la mà que li subjectava per les natges, li palpava eixe cul suculent de lluna plena i corves sensuals que tan calent em posa, i la meua excitació va anar en augment, i sense pensar-me-ho dos vegades, vaig traure la fava de la coveta humida i li vaig pegar la volta amb decisió contra la pica: "obri el cul, nimfeta meua", vaig susurrar-li a cau d'orella, a la qual cosa va respondre amb un somriure i un obrir-se de cames per a facilitar-me la feina. Aleshores, després d'un beset al coll seguit d'altres tants a l'esquena, vaig agenollar-me darrere d'ella (aquesta ofrena tan deliciosa sempre mereix ser rebuda amb honors i homenatges) i vaig endinsar la meua cara entre eixes natges suculentes per a practicar-li un bon bes negre, fent girar i endinsar-se la meua llengua al seu anus, omplint lo de saliva per a facilitar l'entrada. Llavors, una vegada aconseguit algun gemec i amb l'anus ben ensalivat, em vaig alçar i, lubricant-me la punta del penis amb saliva vaig començar a penetrar eixe culet que s'oferia, gaudint de l'immens plaer de sentir eixe anus deliciós apretant-se al voltant del meu membre, i notant com l'obria i m'endinsava poquet a poquet, fins xocar els meus testicles contra el seu perineu i els meu pubis contra la lluna plena que tenia davant "Que tal carinyet meu? Va bé així?" "Ufffffff sí molt bé", digué mentre em regalava un esguard llasciu a l'espill que ens oferia una dosi afegida de sensualitat... (continuarà).

dilluns, 20 d’abril de 2009

La Font de la Sirena



A què saps? a herbes? a mar? quan la meua llengua es posa fenícia i baixa a la teua coveta de Tanit, saps que m'encanta peregrinar al santuari de la deessa fent-te una processó de besos per eixa panxeta tan suau que tens... També m'agrada molt agafar-te per eixes caderes acollidores teues quan, amb besos i algun mos i arrapada a un costat i altre, em capbusse entre les teues cuixes, per a fer ballar la meua llengua amunt i avall, i ben endins, i, sobre tot, per a fer-li trobar eixa joieta de goig. Com jo no puc parlar, perquè tinc la llengua i els llavis ocupats en altres tasques, i tu ets molt educada, m'ho dius tot també sense paraules, quan m'agafes les mans o m'acarones els cabells, o, quan com la serp del Paradís, eixa bella i vella amiga, t'agites com una ona, com qui agita un mocador de seda donant la benvinguda, a qui ha trobat el fruit sucós de l'Arbre del Coneixement. Saps també que, com sóc un poquet inquiet, no em quede massa temps al mateix lloc, m'agrada viatjar, i ací m'has de donar una maneta, posant-me els peus sobre els muscles, per a facilitar-me baixar a fer ballar la meua llengua salvatgement descarada sobre el teu perineu i al teu anus, omplint-lo bé de la meua saliva i el teu flux, per a preparar el camí per a després... camí estret però de gran recompensa, doncs porta als plaers que són privilegi dels prínceps sublims de Sodoma.
Sireneta en terra, de la teua font brolla el dolç licor dels déus, amb el que m'agrada embriagar-me sense mesura, encara que, com els sàtirs borratxos, em mulle la cara i la barba... A què saps? a herbes? a mar?... a tu.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Sexualitat masculina clandestina



L'estiu passat estava, amb un parell d'amics, fent-me una cerveseta i unes olives al Café Lisboa (bon bar!), i allà estàvem, a vora d'una finestra, xarrant de temes diversos, i, sense recordar massa bé com, la conversa va anar cap a temes de sexe. Aleshores u d'ells va dir, posant cara de desaprobació morbosa i divertida: "ey chavales, y esos tios que les mola que les metan un dedo en el culo mientras se la chupan, qué?" Immediatament vaig pensar: "a aquests hui els escandalitze", i els vaig respondre: "bueno tio, la verdad es que es una pasada, que no habéis probado nunca? y tened en cuenta que no tiene que ver nada con la homosexualidad, si al fin y al cabo te lo hace una mujer, y ¡menuda corrida te pegas!". Bé, la cara que van posar, era de foto. Mai m'havien mirat així, però es llegia a les clares que estaven pensant alguna cosa del tipus "hostia nano!!! que el Faune a lo mejor es un poco maricón!!!" U d'ells digué que alguna vegada la seua ex ho havia intentat, però que ell mai ho havia consentit, a la qual cosa li vaig preguntar si ell la penetrava analment, i digué que no, que ella no es deixava, i jo aleshores li comentí que si volia gaudir del gran plaer de sodomitzar a una xicona, calia eliminar tot tabú i no emprar una doble vara de mesurar, per qüestió de confiança i respecte. També perquè no tens perquè privar-te de possibilitats de gaudir que t'ofereix el teu propi cos i que també t'ofereix una relació plenament heterosexual, no oblidem que al punt G masculí s'accedeix per l'anus, i les arrels del penis, estàn al perineu. La qüestió de la identitat sexual no la determina una pràctica sexual concreta, sinò l'atracció que es sent per membres d'un o altre sexe: si es té clara aquesta identitat, no va a canviar (i tampoc passaria res) per que faces tal o qual cosa amb una persona per la que et sents atret segons la teua orientació. Arribats a aquest punt, l'altre, que també és un poc sàtir maliciós, per a punxar i tractar d'agafar-me, va dir: "ey y entonces, si una tia te mete un consolador por el culo, qué? al fin y al cabo es una polla de goma, con forma, venitas y todo". Jejeje, bé, ací ja em vaig autocensurar "no, bueno, tio, eso ya es otra cosa, eh? no, no", perquè estaven ja mirant-me prou malament, o prou raro (ai, el que em van a costar de criar), però en veritat pensava, i pense, que una nimfeta de mans hàbils i ànim viciós, amb un bon vibrador et pot fer vore les estreles! De fet, crec que no els vaig convèncer massa.

Ah, i per cert, quants tios heterosexuals somiaran amb la deliciosament tèrbola fantasia de ser sodomitzats per una dona viciosa i dominadora, equipada amb un vibrador d'arnés? i amb travestis? de fet, una vegada va eixir en no recorde quin programa de la tele una entrevista amb una travesti morenasa (a la que no li diria que no a res, vaja, jejeje...) i que deia que la majoria dels seus clients eren homes heterosexuals.

El col·lega sàtir va continuar pel camí d'allò escabrós, provant-me, a veure si a alguna cosa li deia rotundament que no, i digué: "ey, ¿y eso del beso blanco, que cuando te corras en la boca de una chica, te bese y te pase el semen?" Ací vaig pensar que ja estava bé d'autocensura i que m'agradava més escandalitzar-los: "pues tampoco está mal, nano, yo lo he hecho un par de veces, al correrme en la boca de G., alguna vez le dije que no se lo tragara y la besé yo mismo. Sería un poco maleducado por mi parte que me encante que me la chupen y se lo traguen y rechazar yo lo mismo." "Hostia nano! que dices!... bueno, y que tal sabe?" (quins ulls obriren) "Pues tampoco está tan mal, bastante insípido diría yo. Además es tuyo, y no es un excremento. Piensa que también, cuando estás haciendo un cunnilingus, y a ti te encanta, chaval, tragas flujos genitales".

Bé doncs, vet ací una bona mostra del que hui en dia és encara "sexualitat masculina clandestina". Seguirem parlant del tema. Tinc una conversació pendent amb el senyor "X", sobre alló de que li semble natural encular a una tia però no que a ell li acosten ni tan sols un dit per ahi.

diumenge, 12 d’abril de 2009

Mossegant amb força


Com que si parlàvem d'arrapades, no ens podiem deixar de banda les mossegades, ací va un bon mos: nyam! Què seria del nostre sexe sense el mossegar? Doncs una cosa molt menys sucosa, segur. Tots i totes podem gaudir molt de rebre, o practicar, una bona fel·lació, cunnilingus o bes negre ben fets... però al igual que un poc de pebre li dona un boníssim regust a la millor carn, eixos petits (o no tan petits de vegades) mossos als laterals del falus erecte, a la cara interna d'eixes cuixes sensibles o a la corva d'unes natges insinuants, quasi podríem dir que són garantia d'un sexe de gourmet. Per altra banda, no hi ha bon sàtir o faune que no mossegue el coll i muscles sensuals d'una nimfeta quan, per exemple, la penetra de boca terrosa o d'empeus a la dutxa contra la paret (he de confessar que eixos: ai! ves amb seny! m'agraden massa com per a moderar-me com promet a les meues immediates disculpes...), i les bones nimfetes saben que no hi ha res millor per a electritzar al seu faune cavalcat que baixar de sobte i mossegar un d'eixos mugrons expectants.

Al igual que per a les arrapades, els nostres amics de la Índia també deixaren escrit per al bon art de mossegar, parlant al Kama Sutra i Koka Sastra, i altres, de diferents tipus de mos i de marques a fer amb les dents, com ara el punt, que com el seu nom indica, és una marca roja, petita, que es fa mossegant en un punt concret amb dos dents, els ullals, o el núvol trencat, marca en forma de cercle discontinu, que es fa així, o bé per espais entre les dents o bé per pressions irregulars, o el del coral i la joia, bellíssima metàfora, al qual el coral són els llavis i la joia les dents, i es pressiona amb tots dos, o el mos del porc senglart, el més passional i fort... Bon profit!

dimecres, 1 d’abril de 2009

Arrapades de passió


En aquesta deliciosa escultura de la façana d'un dels temples de Kahurajo, a l'Índia, podem veure cóm una parella d'amants practiquen una agosarada postura vertical (ell li passa a ella la cama per darrere del cul, i ella fa el mateix, mentre es mantenen en equilibri sobre una cama cada u). En aquest moment, ell, amb la mà amb que l'abraça i subjecta per l'esquena, aprofita per a fer-li una marca amb les ungles a l'esquena...

A la literatura èrotica índia, al Kama Sutra i al Koka Sastra, es descriuen tota una sèrie de diferents arrapades i marques passionals amb les ungles, (així com mossegades, però altre dia parlarem d'això), com ara la mitja lluna, la garra del tigre (llarga i curva entre els pits), la fulla del lotus blau, l'apreciada petjada del gall d'indi reial (marcant amb les cinc ungles al voltant del mugró), o el salt de la llebre, entre altres. Aquestes marques es realitzaven amb les ungles, que es retallaven i cuidaven segons diferents tipus, i també segons els hàbits i tradicions regionals o locals: es podien deixar amb forma de serra, de pic de lloro o de mitja lluna; a Bengala es deixaven llargues, amb una finalitat estètica, al sud de l'Índia curtes, per a donar plaer, i a Maharashtra mitjanes, combinant ambdós avantatges anteriors. Les marques es practicaven per tal d'augmentar la passió i amor, i deixar recordatiors en l'amant, i marques que, segons de qui es tractara, es podien lluir en parts públiques del cos, augmentant el desig de qui les veguera (per exemple, es desaconsella marcar a la dona d'altre home en alguna part visible). També es citen parts del cos convenients per a marcar i altres que es desaconsellen, però si la passió era massa gran, tant els tipus formals com els llocs on arrapar, deixaven d'importar... igual que ara, vaja.

Jo, al contrari que els amants indis de l'Antiguitat, porte totes les ungles ben retallaetes sempre, per a menesters dels que parlarem en altra ocasió, però com en la varietat està el gust, i com aquesta gent sabia molt bé del que parlava i escrivia, m'he deixat l'ungla del pulgar esquerre més llarga i treballada... I a vosaltres? vos agrada arrapar i/o que vos arrapen?

dijous, 26 de març de 2009

Eixim de l'armari?

Hi ha qui em diu d'eixir de l'anonimat, però com sóc maliciós, juganer i carnavalesc, continuaré amb la màscara posada... també perquè u ja té experiència en "eixir de l'armari" (i no estic parlant de inclinacions sexuals) i rebre pals: clar, com els faunes estem molt mal acostumats a anar lliurement pels boscos com ens dona la gana, eixim en pilota picada de l'armari, com si estiguérem eixint de banyar-nos al fons d'un barranc d'aigua fresqueta, i com no podia ser d'altra manera (o sí?) la gent que va vestida amb el vestit de l'emperador (vaja, en pilotes també, però sense voler donar-se compte) s'espanta. Pareix que hi ha temes dels que parlar obertament i amb naturalitat encara et fa ser vist no massa bé, diguem-ne, per molt moderns, cosmopolites i alliberats que estigam tots/totes: esdevé que la nuesa del faune es converteix en l'espill en el qual descobrim la nostra pròpia nuesa, desig i carn palpitant sota la roba de les convencions de segles, i la por al faune esdevé la por a la nostra pròpia natura alliberada, vital i ferotge, que potser no sabem massa bé on ens pot portar. O serà que sóc massa pelut per als gustos actuals i hauria de depilar-me, vestir-me, tapar-me les banyetes i les potes de boc? HM! bé doncs, de moment no ixc de l'armari, preferisc deixar la porta oberta i qui s'atrevisca, que guaite, o que entre, sota la seua pròpia responsabilitat.

I per a que vegeu que sóc un Faune de veritat, ací vos fique una foto de l'última muda de les banyetes.


dissabte, 21 de març de 2009

Evohé....Evohé!

Saluts a tothom! amb l'Equinocci de Primavera, es dona começament a aquest blog, que es pretén siga un espai d'encontre, comentari i discussió per a parlar d'erotisme, vida, art, cultura, sexualitat, societat, música, un poc de tot... de tot allò que ens ompli la boca de regust sensual, fresc o untuós, com una copa de bon ví que ens fa somriure mirant la vida que tenim endavant, amb les seues alegries i els seus dolors, i ens porta al sublim dir . Com deia Ibn Jafaya d'Alzira, "l'alegria no es troba sinó en una copa de vi, i la vida, al cruixir d'un llit" Esteu tots i totes convidats/es a participar en la bacanal.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails