dijous, 26 de març de 2009

Eixim de l'armari?

Hi ha qui em diu d'eixir de l'anonimat, però com sóc maliciós, juganer i carnavalesc, continuaré amb la màscara posada... també perquè u ja té experiència en "eixir de l'armari" (i no estic parlant de inclinacions sexuals) i rebre pals: clar, com els faunes estem molt mal acostumats a anar lliurement pels boscos com ens dona la gana, eixim en pilota picada de l'armari, com si estiguérem eixint de banyar-nos al fons d'un barranc d'aigua fresqueta, i com no podia ser d'altra manera (o sí?) la gent que va vestida amb el vestit de l'emperador (vaja, en pilotes també, però sense voler donar-se compte) s'espanta. Pareix que hi ha temes dels que parlar obertament i amb naturalitat encara et fa ser vist no massa bé, diguem-ne, per molt moderns, cosmopolites i alliberats que estigam tots/totes: esdevé que la nuesa del faune es converteix en l'espill en el qual descobrim la nostra pròpia nuesa, desig i carn palpitant sota la roba de les convencions de segles, i la por al faune esdevé la por a la nostra pròpia natura alliberada, vital i ferotge, que potser no sabem massa bé on ens pot portar. O serà que sóc massa pelut per als gustos actuals i hauria de depilar-me, vestir-me, tapar-me les banyetes i les potes de boc? HM! bé doncs, de moment no ixc de l'armari, preferisc deixar la porta oberta i qui s'atrevisca, que guaite, o que entre, sota la seua pròpia responsabilitat.

I per a que vegeu que sóc un Faune de veritat, ací vos fique una foto de l'última muda de les banyetes.


8 comentaris:

  1. " Elegí ser diferente... ¡y me sienta bien!

    Púdrete! Déjame!

    Tu prisión es tu muente. "

    ResponElimina
  2. Doncs sí, em senta prou bé, hale, ole es meus collons, com diries tu.

    ResponElimina
  3. Efectivament. Tan senzill com això.

    Un bes!

    ResponElimina
  4. M'agrada la idea del faune i crec que baix la meua responsabilitat tractaré d'entrar a l'armari si em deixes i poder tractar i treure de dins de mi eixos temes que em facen descobrir o redescobrir la meua pròpia nuesa per deixar enrere les pors a deixar-me dur per ella on no es sap on i sobretot on no es sap com. Anem llegint-nos. un salut!

    ResponElimina
  5. m'apunte a entrar a eixe armari! ara mateix entre al bosc a buscar-lo! i trobe que el teu blog m'agradarà tant que potser no ixca de l'armari mai més... em duré un propi i serem veïns, et fa? ;)

    ResponElimina
  6. benvingudes, benvingudes! això està obert a tothom, i aquests boscos no tenen límits ni tanques, es pot circular, entrar i eixir per on es vulga i quan es vulga. I sí, em fa tindre't de veïna, paloma, que poses un musiqueta molt xula! Saluts!

    ResponElimina
  7. Bones senyor faune! veig que seguim amb el misteri del teu anonimat..mmm interessant...Parles de la necessitat de mantenir l'anonimat per la inmaduresa de la gent dient:"Pareix que hi ha temes dels que parlar obertament i amb naturalitat encara et fa ser vist no massa bé, diguem-ne, per molt moderns, cosmopolites i alliberats que estigam tots/totes..."mmmm de nou, interessant... a més de misteriós, promet que aquest blog serà interessant! Així mica en mica tots ens anirem posant en aquest armari ple de sorpreses en el qual ens convides a entrar per a potser algún dia poder descobreir la teva veritable naturalesa...aixi doncs, si s'ha d'entrar a l'armari, entrem-hi!! Visca la revolució de les nimfes, els faunes, els centaures i les sirenes!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails