dilluns, 20 d’abril de 2009

La Font de la Sirena



A què saps? a herbes? a mar? quan la meua llengua es posa fenícia i baixa a la teua coveta de Tanit, saps que m'encanta peregrinar al santuari de la deessa fent-te una processó de besos per eixa panxeta tan suau que tens... També m'agrada molt agafar-te per eixes caderes acollidores teues quan, amb besos i algun mos i arrapada a un costat i altre, em capbusse entre les teues cuixes, per a fer ballar la meua llengua amunt i avall, i ben endins, i, sobre tot, per a fer-li trobar eixa joieta de goig. Com jo no puc parlar, perquè tinc la llengua i els llavis ocupats en altres tasques, i tu ets molt educada, m'ho dius tot també sense paraules, quan m'agafes les mans o m'acarones els cabells, o, quan com la serp del Paradís, eixa bella i vella amiga, t'agites com una ona, com qui agita un mocador de seda donant la benvinguda, a qui ha trobat el fruit sucós de l'Arbre del Coneixement. Saps també que, com sóc un poquet inquiet, no em quede massa temps al mateix lloc, m'agrada viatjar, i ací m'has de donar una maneta, posant-me els peus sobre els muscles, per a facilitar-me baixar a fer ballar la meua llengua salvatgement descarada sobre el teu perineu i al teu anus, omplint-lo bé de la meua saliva i el teu flux, per a preparar el camí per a després... camí estret però de gran recompensa, doncs porta als plaers que són privilegi dels prínceps sublims de Sodoma.
Sireneta en terra, de la teua font brolla el dolç licor dels déus, amb el que m'agrada embriagar-me sense mesura, encara que, com els sàtirs borratxos, em mulle la cara i la barba... A què saps? a herbes? a mar?... a tu.

2 comentaris:

  1. N'hi ha que tenen molta sort, tal vegada més de sa que es mereixen.

    Un bes.

    ResponElimina
  2. Fes-me un favor. Busca es gravats d'Annibale Caracci...

    1kiss!

    Anava a penjar-los as meu blog però... no sé què diria ma mare en entrar a llegir-lo...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails