dimarts, 8 de setembre de 2009

Invocant als déus

Les acaballes de Catul

Primera Part

III

Invoque els déus i ningú no m'escolta.
Molt els he ofès tot al llarg dels meus dies.
Me'n penedesc. Però com interrompre
el delitós i furiós camí?
Com he d'obrar, si m'estime la vida
i envege el cos que lleugerament passa
i sent dolor de no dur-lo al meu llit?
Com ho faré sense l'ajut dels déus?
Jo sol no puc, i com el gos que arrenca
el trist cordill que el subjectava salte
i molt voraç em precipite als dies.
Qui retindrà per més temps el vaixell
segur al port, si la tempesta és gran?
Arrencarà furiós les amarres
o es desfarà d'un cop contra les pedres.


Vicent Andrés Estellés

4 comentaris:

  1. hola!

    gràcies pel comentari!...estes coses ja saps com van...escric quan em ve la inspiració que es diu...XD

    veig que ultimament evoques molt el gran Estellés...m'encanta!^^

    ens llegim!!!

    besets!

    ResponElimina
  2. A que tu també ets d'eixos que una vesprada, sense pensar perquè, agafes un llibre d'estelles "va, un poema i prou" i quan tornes a mirar al teu voltant ja s'ha fet de nit?
    Què encisador!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots/es pels comentaris! Jejeje, Joako, jo sóc més bé dels que, a altes hores de la madrugada, passe prop de la prestatgeria on tinc els llibres d'Estellés i, sense poder refrenar-me, agafe un llibre i em sente, amb una brisa intemporal correguent entre els dits.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails