dissabte, 7 de novembre de 2009

La Musa de Benimàmet, Renoir, i la pluja daurada


La Musa de Benimàmet és una dona molt especial. Ens coneguèrem fa anys quan tots dos cursàvem primer de carrera, i des d'aleshores es va convertir en una gran amiga i confident. Llargues i incontables han sigut les hores que hem xerrat del passat, del present, del futur, del treball, de les relacions, de l'amor i del sexe. És també extremadament grat veure cóm una dona amb ja els cinquanta anys complerts és més jove i oberta que moltes de vint o vint-i-pocs. Fa poc va estar en París, de viatge amb una filla seua, i em va portar aquest marcapàgines amb un detall del quadre de Renoir Danse à la campagne. Diu que s'en va enrecordar de mi per la sensualitat amagada del quadre, una escena d'aparent innocència costumbrista. Si vos fixeu, l'home, en un gir del ball, se li acosta a l'orella per dir-li alguna cosa a ella, probablement indecències realitzables darrere dels matolls que es veuen al fons, al resguard de les mirades indiscretes i censores, i ella, divertida i excitada per l'ocurrència, riu i mira al seu voltant, vigilant que no hi haja ningú que els puga veure anar darrere dels matolls... La Musa de Benimàmet diu que li recorda un poc a mi, que sota l'apariència seriosa a la feina, o quan m'acoste a la cafeteria de la facultat a fer un tallat amb ella, amague el Faune. Més encara quan quedem els dos i ens sentem a fer un café... i la gent que ens veu potser pensa, mira, una dona madura i un tipo seriós parlant de política, o de la crisi econòmica, o en ple debat intel·lectual (també parlem d'estes coses, eh?), quan, el més probable, és que estigam parlant de sexe desenfrenat, de dominació eròtica, de sodomitzacions en un vaixell sobre les aigües de l'Estret de Gibraltar, de vibradors de tot tipus, de boles xineses, de massatges eròtics o, de la pluja daurada. La Musa de Benimàmet em va contar que un dia va fer, a la dutxa, i no li va resultar una pràctica desagradable, el pixum calent regalimant-li per sobre la pell... a mi una vegada, m'ho va proposar una amant, en una tòrrida nit en Alacant, però em vaig negar, no és una cosa que m'atrega. I vosaltres, que en penseu?

4 comentaris:

  1. Jejeje... No diré res més que és una llàstima que Renoir acabàs fent es tipus de pintura de ''caixa de bombons''. Tot i així, igual que en tot s'art contemporani, generalment no és allò que es veu... sinó lu que es pot intuir darrere.
    I de sa pluja daurada ja saps què en pens... és un quadre fabulós d'en Tiziano... a Dánae si que li agradava.

    ResponElimina
  2. Una relació meravellosa la que tens amb aquesta musa.
    I de la pluja daurada, estic amb Dk_Ly, no vaig més enllà d'admirar el quadre de Tiziano.

    ResponElimina
  3. Les pràctiques sexuals d'aquest tipus em creen un infinit nombre de vergonyes vàries o, fins i tot, les anomenaria pors.
    Diuen que, al sexe, tot és provar, tastar olors, sabors i impressions. A mi em creà trauma el sexe anal quan era més jove i encara no ho he superat.
    No m'agraden les pràctiques sexuals escatològiques... Qüestió de repressió sexual social? Pot ser.

    Gràcies per comentar sempre als temes no-polítics. Fins i tot, m'estic replantejant seriosament el fet de centrar-me al bloc de les històries. La política està bé per al carrer... :)

    Un beset des de les muntanyes.

    ResponElimina
  4. Ai xates, porte ja molt de temps sense escriure per ací... i no està gens bé, amb la quantitat de muses soltes que freqüenteu aquests boscos! Dk_Ly i Six X, pel que fa a la pluja daurada, ja dic que a mi no em va, però vaja, el quadre de Tiziano és una passada! però quasi que el de Klimt m'agrada més. I, Maria, és veritat, al sexe tot és provar i experimentar, i traumes com eixe amb el sexe anal es solucionen amb paciència, delicadesa, respecte, i un puntet de passió (i tècnica). I eixes pràctiques escatològiques... més que repressió social, a mi no m'agraden directament per higiene ;) Un besot (de llar amb foc, que fa fred) per totes!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails