dimecres, 23 de desembre de 2009

Esmorzant amb Pietro Aretino

Saluts a tothom! Ja portava prou de temps sense escriure res, massa per al meu gust, però em sentia amb plom als dits i al cap, i no veia l'hora de plantar-me davant d'aquest digital full en blanc. Hui però, el Faune s'ha despertat i s'ha anat a esmorzar amb un bon amic de correries venecianes, el Pietro Aretino, a prendre un spritz (aperitiu que serveixen als bars de la ciutat dels canals) i unes olives ascolanes, recepta italiana d'olives grosses reblides de carn picada i empanades. Xerrant amb l'Aretino, en veure'm un tant letàrgic i desanimat per a l'escriptura dels boscos, m'ha recitat alguns dels seus divertits Sonets Luxuriosos, en la seua deliciosa llengua itàlica antiga, que ací vos traduïsc:

I
Posa'm aquesta cama sobre el muscle
i guia'm la fava amb la mà,
i quan vulgues que espente fort o espai,
fort o espai amb el cul sobre la cama balla

I si al cul des de la figa va la fava,
dis-me que sóc un rufià i un vilà,
perquè jo conec des de la vulva a l'anus,
com el cavall coneix a l'egua.

La mà de la fava no llevaré,
doncs no vull fer aquesta bogeria,
i si no ho vols així, vés amb Déu.

Que el plaer per darrere tot teu seria,
però per davant el plaer és teu i meu,
així que, fot bé, o ves-te'n.

Jo no me n'aniria,
benvolguda senyora, d'aquest dolç assumpte,
ni encara que m'ho demanés el Rei de França.

II
Fica'm un dit al cul, estimat vell,
i espenta la fava cap endins poc a poc,
alça bé la cama i fés el joc,
i després sense miraments meneja't.

Que, per la meua fe! això és millor bocí
que menjar pa untant junt al foc;
i si en la figa no t'agrada, canvia de lloc,
que no és home qui no és mentider.

En la figa te la ficaré amb aquesta espentada,
i en el cul amb l'altra, i fava en figa i en cul,
feliç em farà, i et posarà contenta.

Qui vulga ser un gran mestre va boig,
que fins i tot un ocell perd el dia
si vol trobar content en altra cosa que no siga fotre.

I rebente en un palau
el cortesà esperant la mort:
jo només espere tindre el meu clau.

Bones risotades de sàtir m'ha aconseguit treure aquest altre vell faune, i bona idea per a contar-vos-ho i tornar a escriure. Vos ilustre els relats amb un gravat del segle XIX que acompanyà una edició dels seus Sonets, mostrant una posició que vos recomane provar... és molt plaenta! Diuen també que els gravats eròtics d'Agostino Carracci, que podeu trobar ací al costat dret, s'inspiren en les postures explicades per l'Aretino... Besets forestals, com sempre!





13 comentaris:

  1. Magnífic!!! Potser la il·lustració siga del fantàstic Édouard Henry Avril?

    Petons de gata!

    ResponElimina
  2. jjajajaaa!!

    no em pensava que riuria tant!!

    :)

    ResponElimina
  3. Jajajaja doncs sí, xiques, s'en riu uno molt amb el colega Pietro Aretino. Ah, i pareix ser que la imatge, mangada en Internet, és d'un tal Paul Avril. I gràcies pels petons de gata... són d'eixos que es donen ronronejant? ;)

    ResponElimina
  4. Genial!!!
    Aconsegueixes superar-te amb cada escrit, xiquet.
    És ben difícil ara, en aquests temps, escriure. A mi, almenys, em costa més que, per exemple, a la primavera o a la tardor.
    Ara que estic gaudint del sexe (estic a Bilbao), només dir-te que et faré cas i intentaré dur a la pràctica aquesta postura. ;)

    Besets d'entre les muntanyes i la vall.

    ResponElimina
  5. Jajajaja gràcies Maria! passa-ho molt bé per Bilbao, i gaudeix molt del sexe i de tot el que pugues! A mi m'agradaria un dia d'aquests anar per aquella terra. Besets amb sabor a txacoli... ;)

    Ei Gata parda, no tindràs per ahi tu també un blog felí?

    ResponElimina
  6. No en tincs malauradament! Sempre havia pensat a fer un sobre erotisme i art però no m'he fet encara l'ànim!!!
    Besots maulencs i Feliç any nou!!

    ResponElimina
  7. Xè, Brown Catwoman! i a que esperes? ;) Jo em vaig passar un temps madurant la idea, i a la fi, gràcies a les bones, o delirantment delicioses! influències de la Dk_Ly (un besot enorme, guapetona!) em vaig decidir a fer jo també un blog, inspirat pel que anava llegint i veguent tant en Del deliri a les delícies (abans Opium of Kaos) com en la blogosfera (erosfera) en general. Feliç any a tu i a tothom igualment! I besots foscament forestals

    ResponElimina
  8. Bon any nou, Faune!

    M'han parlat bastant de tu ( i bé) però encara no m'havia passat gaire per aquí i menys encara comentat però... No voldria que acabàs s'any sense desitjar-te un bon 2010!

    Salut i bon any nou!

    ResponElimina
  9. Home! Sargantana! M'alegre de que t'hagen parlat bé de mi. Igualment m'han parlat molt bé de tu. I igualment no puc més que parlar bé de la persona que t'ha parlat de mi ;) Bon Any, i que vaja molt bé!

    ResponElimina
  10. Et prendré la paraula de fer un bloc si m'inspires amb alguna idea inicial (tot i que no confie en tindre gaire traça) i m'apadrines com a blogaire! :D! Meuuu...!!!

    ResponElimina
  11. Hola Gata parda! considera't apadrinada bloguísticament des de ja! ;) Mmmm a veure, idees inspiradores. Jo vaig començar aquest blog simplement presentant-me i deixant que després eixiren les coses... si mires la primera entrada ací voràs això. Altra: com et veig prou felina, es podria començar parlant de les arrapades, no? ací també trobaràs un post sobre el tema "Arrapades de passió" Un besot felí, xata.

    ResponElimina
  12. Qué bueno tu amigo Pietro. Haba? Me sorprende el término.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails