dilluns, 21 de setembre de 2009

Les nits del súcub


Hi ha, mar enllà, un pati interior de blanques parets i finestres i balcons plens de vida quotidiana (veí en calçotets, davantal i calcetins inclós), amb una relativa frescor visual que puja de baix, dels arbres i plantes d'una terrassa suficientment exhuberant. Hi ha també una lluna que puja des de la mar, donant als murs en la nit un lleugerament sensual to de pell humana, i que escapa subtil i una mica avergonyida en veure el que passa en una habitació d'hotel. Avergonyida sobre tot pel desig insatisfet de baixar i unir-se, per l'enveja oculta de rebre el que reb altra lluna plena. Hi ha, en eixa habitació, un balcó al que seuen dos persones nues, cobertes de sudor, amb la pell trèmula i exultant, vibrant encara del sexe ferotge esdevingut en un temps sense temps. La brisa de les estreles, regal per a un faune urbà habituat al cel taronja de les nits de València, acarona les pells humides, arrencant plenitud cap al cel, cap a l'aire i la mar, que es dona dadivosa. En aquest balcó hi ha també algunes estreles, les que ofereix, entre calada i calada a un cigarret que brilla amb un foc especial, el somriure ple de vida d'un súcub pletòric. Evohé!

dimarts, 8 de setembre de 2009

Invocant als déus

Les acaballes de Catul

Primera Part

III

Invoque els déus i ningú no m'escolta.
Molt els he ofès tot al llarg dels meus dies.
Me'n penedesc. Però com interrompre
el delitós i furiós camí?
Com he d'obrar, si m'estime la vida
i envege el cos que lleugerament passa
i sent dolor de no dur-lo al meu llit?
Com ho faré sense l'ajut dels déus?
Jo sol no puc, i com el gos que arrenca
el trist cordill que el subjectava salte
i molt voraç em precipite als dies.
Qui retindrà per més temps el vaixell
segur al port, si la tempesta és gran?
Arrencarà furiós les amarres
o es desfarà d'un cop contra les pedres.


Vicent Andrés Estellés

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails