dimecres, 23 de desembre de 2009

Esmorzant amb Pietro Aretino

Saluts a tothom! Ja portava prou de temps sense escriure res, massa per al meu gust, però em sentia amb plom als dits i al cap, i no veia l'hora de plantar-me davant d'aquest digital full en blanc. Hui però, el Faune s'ha despertat i s'ha anat a esmorzar amb un bon amic de correries venecianes, el Pietro Aretino, a prendre un spritz (aperitiu que serveixen als bars de la ciutat dels canals) i unes olives ascolanes, recepta italiana d'olives grosses reblides de carn picada i empanades. Xerrant amb l'Aretino, en veure'm un tant letàrgic i desanimat per a l'escriptura dels boscos, m'ha recitat alguns dels seus divertits Sonets Luxuriosos, en la seua deliciosa llengua itàlica antiga, que ací vos traduïsc:

I
Posa'm aquesta cama sobre el muscle
i guia'm la fava amb la mà,
i quan vulgues que espente fort o espai,
fort o espai amb el cul sobre la cama balla

I si al cul des de la figa va la fava,
dis-me que sóc un rufià i un vilà,
perquè jo conec des de la vulva a l'anus,
com el cavall coneix a l'egua.

La mà de la fava no llevaré,
doncs no vull fer aquesta bogeria,
i si no ho vols així, vés amb Déu.

Que el plaer per darrere tot teu seria,
però per davant el plaer és teu i meu,
així que, fot bé, o ves-te'n.

Jo no me n'aniria,
benvolguda senyora, d'aquest dolç assumpte,
ni encara que m'ho demanés el Rei de França.

II
Fica'm un dit al cul, estimat vell,
i espenta la fava cap endins poc a poc,
alça bé la cama i fés el joc,
i després sense miraments meneja't.

Que, per la meua fe! això és millor bocí
que menjar pa untant junt al foc;
i si en la figa no t'agrada, canvia de lloc,
que no és home qui no és mentider.

En la figa te la ficaré amb aquesta espentada,
i en el cul amb l'altra, i fava en figa i en cul,
feliç em farà, i et posarà contenta.

Qui vulga ser un gran mestre va boig,
que fins i tot un ocell perd el dia
si vol trobar content en altra cosa que no siga fotre.

I rebente en un palau
el cortesà esperant la mort:
jo només espere tindre el meu clau.

Bones risotades de sàtir m'ha aconseguit treure aquest altre vell faune, i bona idea per a contar-vos-ho i tornar a escriure. Vos ilustre els relats amb un gravat del segle XIX que acompanyà una edició dels seus Sonets, mostrant una posició que vos recomane provar... és molt plaenta! Diuen també que els gravats eròtics d'Agostino Carracci, que podeu trobar ací al costat dret, s'inspiren en les postures explicades per l'Aretino... Besets forestals, com sempre!





LinkWithin

Related Posts with Thumbnails