dimarts, 9 de novembre de 2010

Un faune a Benimaclet


Passejant l'altra nit pels carrers de Benimaclet, en una d'eixes nits de tardor, amb agradable frescoreta al cos i al rostre, vaig trobar aquest faune amic en una delícia de taulellets antics en una porta d'una de les cases de poble que tan bé s'han conservat al barri, que conserva el seu caràcter de poble, d'abans de ser engolit per la ciutat. També, quina curiositat, el veure en una casa restaurada una inscripció commemorativa en pedra, de l'obra. En llatí segons els cànons clàssics, vaja, tota una concessió neorromana intel·lectual. És un barri que té un fum de raconets i indrets que són un encant, com eixa casa de trencadís, eixos locals alternatius, on a banda de prendre alguna cosa es pot agafar un llibre o presenciar una actuació, com el Kaf Café, eixos col·lectius, grups i persones que, no es resignen, i, malgrat el règim de Rita, revitalitzen el barri, li donen identitat, força, vida. Per altra banda, també cal dir que a Benimaclet es poden satisfer molt a gust els plaers de la boca... vaig descobrir el Bio Café, on en un agradable sopar, de fresca conversa i regat amb vi blanc fresc, vaig poder degustar una deliciosa amanida de cuscús, el tabouleh, baba gamush, una mena d'hummus, pasta, d'albergínia, d'un rerefons picantet molt bo, i un sublim carpaccio de carn, pura luxúria del paladar, on el sabor de la carn crua es mesclava amb el del grana padano, l'oli d'oliva i el pebre negre, deixant desperta als llavis i llengua una sensualitat com d'herba xopa que, en rebre altres llavis i altra llengua, esclatà en incendi forestal, correguent la flama encesa per tota l'espina dorsal.

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Còctels!


Salutacions, sàtirs i nimfes! Com els plaers sensorials són molt amples i variats, hui tocarem alguns que es paladejen a glopets. Parlem de la cocteleria, món que no em resulta pràcticament conegut però al que m'he pogut acostar aquests dies en un parell de cates de còctels organitzades pel Club del Gourmet, a les quals em convidaren. Els còctels van ser preparats en viu per Paco Medina, guanyador del darrer concurs de joves barmans de la Comunitat Valenciana, i fou força interessant de veure, així com de tastar. Ara però no vaig poder assistir a la primera cata, que digueren fou la millor, on es va servir entre altres el Bellini, famós còctel venecià, de gran senzillesa i gran nivell a l'hora (per a preparar-lo només caldrà meitat i meitat de cava i suc de préssec). Ací vos pose les receptes dels que vaig poder tastar, a gaudir! Mantinc els noms originals, ja que part són invenció de l'autor (sobre tot els primers)

Genever:
En coctelera amb gel en abundància, 1/3 de ginebra, 1/3 de suc nabius, 1/3 de suc d'aranja i 2cc. de sucre, que convindria substituir per sour, mescla a parts iguals de sucre i suc de llima (o concentrat per evitar l'acidesa de la llima acabada d'exprimir). Es serveix en un got baix amb gel (picat millor) i es decora amb una rodanxa de carambola, fruit tropical que en tallar-lo, fa forma d'estrela.

Jazmín Celeste:
En coctelera amb gel abundant, 1/4 de rom blanc, 1/2 de suc de meló, 1/4 de malibú, gotes de curaçao blau i un toc de Monin de gessamí. S'acabaria d'omplir amb sprite, i es serviria a un got baix, amb gel, decorat amb una rameta de menta.

La Naranja Mecánica:
En coctelera amb gel abundant, mesclar 1/4 de vodka, 1/4 de whisky pechê, 1/4 de Ponche Caballero, 1/4 de suc de taronja, 1cc. de sucre (o sour), i un toc de granadina. Es serviria en un got baix, decorat amb un kumkuat.

Amapola (sense alcohol):
En coctelera amb gel en abundància, 1/4 de suc de nabius, 1/2 de suc de raïm blanc, 1/4 de suc de taronja, i un toc de Monin de figues. S'acabaria d'omplir el got amb soda, servint-se en un got baix amb gel, i decorat amb una rodanxa de figa.

Manhattan:
En coctelera amb gel abundant, 2/3 de whisky canadenc (o en el seu defecte, bourbon), 1/3 de vermouth italià, i un toc d'angostura de taronja. Es serviria en una copa de còctel, decorada amb una guinda (aquest és el que més em va agradar, potent, veure la imatge, mangada de http://everydaydrinking.wordpress.com/2009/12/08/the-manhattan-cocktail/)

Margarita:
En coctelera etcétera, mesclar 1/3 de tequila, 1/3 de cointreau, 1/3 de suc de llima, i servir en copa "margarita", haguent fet primer una crusta amb suc de llima i sal, decorar amb una rodanxa de llima.

Cosmopolitan:
En coctelera amb l'habitual gel abundant, mesclar 1/4 de vodka, 1/4 de cointreau, 1/2 de suc de nabius, i 2cc. de sour. Es servirà en copa de còctel, decorada amb nabius. Aquest còctel, posat de moda per Madonna i les pijes wasp de Sexe en Nova York, diuen és afrodisíac... un dia parlarem d'afrodisíacs, no?

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Sant Erasmo, prima domenica d'ottobre


En aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge d'octubre, es celebra a Venècia, la ciutat dels canals, la festa del vi i del most. És la festa del vi nou, una festa local, popular, dels venecians de pro, allunyada dels flashos dels turistes a piazza San Marco, que es celebra a l'illa de Sant Erasmo, antiga vinya de la ciutat de Venècia, situada en mig del pantà. És molt recomanable acostar-se, en un viatge lent amb el vaporetto per la llacuna, de vesprada, quan es fa fosc, i el plugim i la boira mesclen cel i aigua, creant un ambient fred, fosc i humit, que és altra dimensió, d'espai i de temps, i que en arribar a l'illa, xoca amb la calor de les graelles on es torren llonganisses vènetes i carn, i amb la calor humana dels venecians que es concentren vora el foc i beuen vi, cabrons i entranyables quan volen. El vi nou, que dona escalfor a cos i ànima, brolla de grans garrafes, servit a bon preu en ampolles de plàstic, i es pot degustar a l'exterior, si no plou massa, o dins de les instal·lacions de la parròquia, amb amics, coneguts o desconeguts, a soles o acompanyat, fins que es fa tard, i fosc, i el vaporetto de retorn és una llum lenta que s'acosta en la tenebra de la llacuna plena de boira, nit i pluja. Torne cap a l'illa de la Giudecca, amb el balanceig del vaixell de ferro vell al cos, l'escalfor del vi al cor, i el somriure d'una dona que seu prop, amb la cara enrogida per Dyonisos, als ulls. Buon vin novello!

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Dharma, Artha, Kama


Fa ja temps, iniciàrem ací una línia sobre el Kamasutra, i l'erotisme hindú en general, que ja tocava reprendre (cada dia sóc més gos). És molt comú el pensar en el Kamasutra com un llibre exòtic sobre postures sexuals, però com ja diguèrem fa temps, és una obra de gran abast, prou complexa, i que ve produïda per una societat i en una societat també complexa, en ambients refinats i amb unes concepcions un tant diferents a les nostres. En virtud d'aquestes, el goig dels plaers sensuals, (Kama) vindria a encaixar-se amb les pràctiques religioses (Dharma) i del benestar i èxit material, (Artha) en la recerca d'un equilibri que seria condició necessària per a la felicitat i la virtud, en un camí que hauria de culminar en el moksha, l'alliberament del cicle de reencarnacions. Per a fer-nos una idea del tipus de concepcions, serà interessant transcriure algun fragment:

"El dharma s'ha d'aprendre a partir del Shruti i els Vedes i d'aquells versats en això.
El artha implica l'adquisició de terra, or, ramat, riquesa i amics; la protecció d'allò aconseguit, així com l'increment del que es protegeix. S'ha d'aprendre a partir dels funcionaris del rei i de mercaders versats en les pràctiques del comerç.
El kama és el goig dels objectes mitjançant els cinc sentits: oït, tacte, vista, gust i olfat, asistits per la ment i l'ànima. El peculiar contacte entre l'òrgan del tacte i un objecte, així com la consciència del plaer que produeix dit contacte, és el que es diu kama. El kama s'ha d'aprendre a partir del Kama Sutra, aforismes de l'amor, i de l'experiència de les persones.
Quan els tres venen junts, cadascun és millor que el següent. El dharma és millor que l'artha, i aquest, millor que el kama. Ara però, el rei sempre ha de practicar primer l'artha, doncs el manteniment dels homes només es pot conseguir amb això. De la mateixa manera, donat que el kama és l'ocupació de les prostitutes, ha de ser preferit per elles sobre els altres dos. Malgrat això, hi ha excepcions a la regla general"

Amb això dit, els textos continuen amb l'observació de que per a les relacions sexuals cal aplicar uns mitjans adequats per part de l'home i de la dona, i que aquests s'han d'aprendre amb el Kama Sutra, advertint de que altra cosa seria fruit d'un comportament incontrolat, amb encontres sexuals amb dones només en determinades estacions i sense vindre precedits de cap pensament. En aquest sentit, aquesta concepció del sexe que va unida a un refinament, a un comportament reglat segons un codi de sofisticació, és, segons la meua opinió, el que ens dona de la cultura de la Índia antiga en safa de plata erotisme en estat pur, com a concepció sana dels plaers sensuals, vinculats a la qualitat de vida i l'autoafirmació de la vida, aquell sublim dir si.

Així, davant arguments d'alguns autors, segons els quals els plaers suposaven a l'home angoixa i contacte amb persones de baixa categoria, que portarien a actes inadequats, a la frivolitat i la impuresa, i el menyspreu propi i alié, els textos del Kama Sutra proclamen enfrontant-se a això que els plaers són tan necessaris per a l'existència i el benestar del cos com el menjar, i que a més a més serien resultat del dharma i l'artha, deguent ésser seguits i practicats amb mesura i equilibri, poguent posar en pràctica qualsevol dels tres elements amb combinació amb els altres o inclús a soles, sempre que no es fera la pràctica d'un d'ells a expenses dels altres.

Després d'aquesta ració de mentalitats, és encisador cóm ens porten de visita l'autor i els compiladors i autors posteriors del Kama Sutra a visitar al homes i dones de l'època, però això serà altre dia. Bona nit amb encens en l'aire, i besos al curry!



divendres, 6 d’agost de 2010

Postres de xocolata


"De les postres m'encarregue jo", digueres, picarona, a mitjan sopar, esperonant la meua curiositat. "Que haurà preparat?" vaig pensar, mentre somreia abans de portar-me a la boca un tros de peix. En acabar, tragueres d'una bossa un potet... de pintura corporal de xocolata! ja l'havia tastada en algun tuppersex, però mai emprat per a unes postres, servides sobre pell suau i calenteta. Impossible dir no per a un faune golós! Aquesta delícia eròtica sol vindre acompanyada d'un petit pinzell que arrenca rialletes mentre transforma els mugrons amb la seua aureola en un parell de bombons de xocolata negra, deliciosos, per a engolir a boca plena, i que és molt útil per no tacar la roba, que com és normal en un sopar, encara no s'ha acabat de traure... Després, eixe pinzellet també porta el seu art cap al melic, cercles i línies sinuoses, i dolces, entre els pits, sobre la panxa, i al voltant del foradet tendre que hi ha al seu centre. I més endavant, també fa tornar-se espai per a graffitis passionals la pell tersa del penis endurit. En algun moment, deixar però el pinzell, pintar amb els dits, amb les mans, amants piccasians sobre ell llenç d'una esquena nua, sobre el marbre carnós d'unes natges arredonides, perquè no? Aquestes són unes postres que es degusten amb ànsia, gula i luxùria en perfecte maridatge, sense saber bé si el que es vol menjar és la xocolata o el palpitant suport sobre el que s'ofereix temptadora. Vos agrada la xocolata?

dimarts, 13 de juliol de 2010

Un muerdo a la manzana


Desde hace un par de semanas tocaba ya una reseña (en castellano para ti, Susana, para librarte por una vez de las miserias de los traductores automáticos) sobre la delicia erótica en forma de libro de edición no venal que me hizo llegar hace no mucho y desde el otro lado de la Península, nuestra erotómana Susana Moo, titulado Eva, su manzana y el pecado, en la colección PERINEOS, conjunto de relatos de la ninfa gallega de pies vouyerizados ;).

Estos relatos son una serie de mordiscos, que como buenos mordiscos a una fruta no abarcan ni mucho ni poco, pero que llenan la boca de sabor fresco. De erotismo fino pero intenso, con la suficiente jovialidad que requiere el buen erotismo que, entre el placer leído, visto, evocado, imaginado o experimentado, nos arranca también algunas risas. Desde la porra erecta agarrada por la base, deleitándose en mitad de la noche, hasta la tensión sexual no satisfecha que pone la piel entera al borde del salto adelante, con ese hormigueo que sube por las mejillas, cual thiasos danzante sobre la epidermis.

Y esta jovialidad sensual, este erotismo vivo, no viene de clásicos y/o en ocasiones forzados esquemas de chico + chica + polvazo detalladamente descrito, sino de las sensaciones, del deseo de la narradora, del sentir interno, sensaciones que todos hemos sentido en unas situaciones u otras, similares o no, a las descritas. Situaciones reales, con el eros del momento, del momento real y fugaz, en el que nos autocomplacemos o nos autoconsumimos según podamos, o no, coger por el pelo a Kairós. Deliciosa fruta para mordisquear entre los calores estivales. Besitos con mordiscos al tobillo, musa galega.

dijous, 3 de juny de 2010

Tuppersex, històries bizarres i llibres eròtics


El darrer cap de setmana férem a Paiporta, uns amics i amigues, una reunió de tuppersex amb les xiques de Condoms&Co, que, com sempre, crearen un boníssim ambient, i ens temptaren amb tota la seua artilleria pesant i lleugera ;). Portà algunes novetats, com una espècie de pintura de llavis, augmentadora de la sensibilitat, per al sexe oral, i em cridà prou l'atenció una espècie de lubricant, o més bé oli per a massatges, que deixa la pell amb una textura extremadament sensual, com de seda. Per altra banda, també fou divertit veure les cares impactades d'alguns dels presents en agafar les boles thailandeses, o els masturbadors anals masculins jejeje... ací ve a compte que una de les presents, té la sana i decidida intenció de sodomitzar al novio amb un arnés o vibrador, cosa que rebutja de manera visceral aquest (he tingut hui l'ocasió de xerrar amb ell i resultava curiós comprovar el nivell de virulència, arribant a negar el punt G masculí i a fer declaracions com que els gays prefereixen ser tots actius perquè en veritat no els agrada tant pel cul) (¿?).

També va ser una nit en que, un parell de copes després, en un bar, em referiren certa història, al parèixer esdevinguda en l'Alcúdia, d'un home que, caigut en baixa laboral, romania al llit. Llavors, una vesprada, la dona, li va deixar a la tauleta un entrepà de pa de llet per a berenar i una peli per a que s'entretinguera, i se'n anà de compres. Mentre l'home es menjava el pa de llet, va posar la peli en marxa, i, sorpresa, era una peli porno, aparentment casolana. Però major sorpresa encara, en veure que l'actriu follada pel maromo, no era altra que la seua dona. Trasbalsat, continuà mirant la peli, fins que, en l'apogeu de la mamada, ella va arreplegar un bol que pareixia protar alguna cosa dins, i va fer córrer-se al maromo dins d'ell, mentre es girava cap a la càmera, mostrant el contingut d'aigua, farina i esperma que hi havia al bol i deia: carinyo, aquesta es la mescla per a fer el teu pa de llet. Evidentment, ella no va tornar de les compres. Els meus informadors locals asseguren la veracitat de la història, doncs segons pareix, va ser contada pel mateix marit burlat. Altre dia contarem per ací altra història d'una venjança sexual semblant, a Jaén, de la que pareix que circula un vídeo (si em puc fer amb ell, fins i tot potser ho penje XD).

Per últim, donar les gràcies ací, públicament, a Susana Moo, pel seu detall enviant-me el seu llibre Eva, su manzana y el pecado, erotisme galego per assaborir a mossets com una fruita sucosa i fresqueta. Va arribar fa un parell de dies, i en quant estiga llegit, hi haurà per ací una ressenya. El llibre arriba a canvi d'un orgasme, segons la iniciativa que posà en marxa la nostra erotòmana al seu blog. Ací vos deixe el relat d'orgasme que li vaig oferir:

Para mi el orgasmo es más un estado en el que se entra, que algo que se hace o un momento concreto… muy tántrico, no? Hay orgasmos que son como la subida ansiosa a una cumbre, cada vez más intensa y tensa según te acercas al pico, y, una vez llegas al mismo, no queda sino bajar. Por el contrario, yo prefiero los orgasmos de valle, los que son como un río que fluye hacia el mar, y por el que se baja nadando, o dejándose llevar por la corriente. Hay mil curvas, remansos, cambios de ritmo y de pendiente, y cada vez el río se hace más ancho, más caudaloso, com más espacio para nadar, experimentar, disfrutar. Hasta que, poco a poco, va llegando al mar y se funde con él, diluyéndose, siendo mar. Ahí es donde nos zambullimos, en aguas profundas, infinitas, sintiendo las olas y el agua fresca acariciar toda nuestra piel, cubrirnos, ser ingrávidos en la inmensidad, tomar otra consciencia del propio cuerpo, reencontrado a sí mismo en las aguas bajo los reflejos diamantinos de la luz del sol entre las olas. Ahi queda ya… nadar.

dimecres, 5 de maig de 2010

Oggi, per te



... o forse domani? Non importa. Sei da sola in una città mediterranea, calda e luminosa, nell'ultimo piano di un vecchio, ma carino, albergo. Mentre suona l'acqua che piano, va riompendo la vasca, ti spogli in silenzo, mentre pensi a tutte quelle cose que hanno successo, il crollo della relazione, i giorni di dolore, l'altra in quella casa che avevi fatto tua, gli scatoloni di ricordi, e lei giocando coi tuoi sentimenti fatti a pezzi. Ora però, tutto quello è rimasto dall'altro lato del mare, mar enllà que diguem ací, e sei venuta da sola, senza quei sgradevoli accompagnanti. Pensi a tutto quello, ma fugacemente, come un colpo d'aria breve ma sgradevole. La vasca si è riompita, e piano, introduci un piede e dopo l'altro nell'acqua tiepida, e ti distendi sentendo come l'acqua abbraccia tutte le forme del tuo corpo nudo, fino arrivare quasi ad affondare il naso. È piacevole la sensazione dell'acqua calda carezzando tutta la pella, ci fa prendere coscienza del proprio corpo, e in un modo carino, e calmante. Al sentire il contatto del liquido su ogni punto della pelle, diventa come più reale, e allora, più proprio. Chiudi gli occhi, e i pensieri passano veloci, violenti, accelerati, iniziano a devorarsi tra di loro, invece che a te, con la loro propria agitazione: lasciano di avere forma, como quelle fotografie di macchine passando veloci per una strada di notte. Intanto, godi del tuo corpo ritrovato nell'acqua, movendo le mani dentro della vasca, su e giù, facendo la forma dell'infinito, di un otto disteso, mentre vanno a posarsi sulle coscie, e i pensieri, si sciolgono. Ora dovrei parlare di come ti sei masturbata, giacchè, minchia, questo è un blog erotico, però alla fine, sarebbe come mettere uno dei miei orgasmi in te, e cosa so io su come hai gli orgasmi, su come li senti? Immagino però la sensazione di pace posteriore, che forse sarà simile a la mia, di quando mi masturbo disteso in una vasca, senza preocupazione, sciolghendo i pensieri in un nuvolo luminoso, quella sensazione di benessere, che accompagnando l'acqua, va e viene per tutto il corpo, come le onde del mare, dalla testa fino ai piedi. E quel scivolare della coscienza verso una piacevole regione vicina al sogno. "Ciao!" Subito ti giri, da sola in spiaggia, verso un uomo, ne giovane ne vecchio, coi capelli lunghi, che ti saluda. "Chi sei?", gli domandi. Lui è quasi nudo, coronato da foglie di edera, e porta una pelle di pantera, coprendo parte del corpo, pendendo di una spalla. "Sono amico di un vecchio amico tuo, che hai conosciuto anni fa nella città dei canali". Lui porta una palla in mano, di oro, che ti offre, e prendi un pò confusa, ma incuriosita, sembra simpatico. "Cosa è questo?", gli chiedi. "È te stessa. Hai il valore di lanciarla a rodare fino dove ti porti? Non lasciare che rimanga qua affondata tra le alghe morte nel confine del mare con la sabbia. Ci sono mille isole e saluti nascoste, per esplorare, per scoprire, per trovare." Guardi la palla di oro, in mano, iniziando a dipingere sul tuo viso un sorriso, di quelli enormi, che rompe la fina pellicola che separa l'acqua della vasca dell'aria. Apri gli occhi, ed alzi dall'acqua la mano dove c'era la palla, che è chiusa. Apri il pugno e non c'è niente. Ma i riflessi della luce della fine del pomeriggio, che entrano per la finestra, la fanno sembrare ricoperta di goccie di oro. Il sorriso cresce, fino lasciare vedere i denti, feroci ed allegri. Bentornata, Giulia. Bentornata a te.

diumenge, 2 de maig de 2010

In ictu oculi


Salutacions a tothom! Ha passat una llarga temporada en que no he escrit res, per motius variats, com tant la falta d'inspiració com la sobrecàrrega laboral, a banda de la reserva (potser pretenciosament absurda) d'algunes idees que ja veuran el paper en altre moment. Ara però, he decidit que ja toca. La sèrie eixa que vaig prometre d'erotisme hindú està més parada que una estàtua d'un Buda, i, per altra banda, m'han donat un premi! La Lucrècia, amb una generositat que no em meresc ni es mereix aquest blog, m'ha atorgat el Vale a pena ficar de olho nesse blog! Ara l'he de donar a altres deu, i aquests són (encara que se'l donaria a més, ahi estàn a la llista de blogs que tinc ací al costat, que em perdonen ;) ), per ordre alfabètic:

Arina al regne del blanc sobre blanc, d'Arina
Del deliri a les delícies, de la Dark Lady
DELICATESSEN... de l'Esclata-Sangs, vaja, de l'Esclata-Sangs
Eixa altra Edat Mitjana, de Jerónimo Méndez
El blog de la Maleta Roja, de Sara
Erotómana, de Susana Moo
La fabulosa història de la xica envolta en flames, de la Maria
Trio d'asos, del... Trio d'asos, vaja: As de Cors, de Diamants i de Trèbols
Vida, sinò, del Joako
Yure, de la Yure com indica el mateix blog

Molt bé doncs, així estem, ficant l'ull a un blog... i què dir sobre això de ficar l'ull? la Susana Moo crec que podrà ilustrar-nos bé sobre això del vouyerisme, del que ha parlat al seu blog. Què vos pareix a vosaltres? a mi personalment, quan m'he trobat accidentalment en alguna situació de "vouyer", m'ha generat una enorme incomoditat i necessitat de desaparèixer immediatament, però el que és estar a l'altre costat... no diré que de tant en tant no em pica. El saber-se observat, per algú que voldria potser participar però no pot, resulta de vegades excitant. Encara que com deien a Shortbus, mirar és participar, potser. Alguna vegada he fantasejat amb alguna escena a la qual, en un tòrrid encontre, hi haja una tercera persona asseguda tranquilament, mirant, potser fent algun comentari, sense necessàriament participar (una dona, però, manies d'hetero). Si fora un home, la fantasia aniria per que anara amb acompanyant femenina: recentment m'ha vingut al cap l'escena fantasiosa d'un sexe intens en parella al sofà, presenciat per una altra parella que, al saló, dina tranquilament a taula, amb musiqueta tranquila i conversació culta i refinada. Em resulta molt post-porno, a lo Erika Lust o a l'estil d'alguna de les creadores eròtiques que vingueren a l'Octubre. Hui no hi ha besets, sinò esguards, des del fons dels boscos.



diumenge, 24 de gener de 2010

Kama Sutra... passant fulles de seda


Cada vegada que fulleje el Kama Sutra, una olor com d'encens d'àmbar pareix pujar... quina delícia de llibre! Fa ja prou temps que volia escriure alguna cosa del tema, i la senyoreta i artista Arina ho reclama des de fa temps, així que ací està. Ara però, el Kama Sutra és un llibre complex, format per set llibres, des d'on es toquen des dels tipus besos i les carícies, passant per les conegudes postures, els tipus de dones i homes, les cortesanes, els massatgistes (bàsicament xaperos a l'antiga) fins a la màgia sexual i les pocions afrodisíaques. D'aquesta manera, començarem una sèrie al voltant de l'erotisme indi, per a no fer ací un post kilomètric, ok?

El Kama Sutra, (Llibre del déu de l'amor, Kama), va ser escrit probablement en un moment indeterminat de l'ampli lapse de temps que va de la dinastia Maurya, passant pels prínceps Kushana, fins a l'Imperi Gupta, moment d'esplendor clàssic indi, cap al que possiblement s'hauria de situar la versió diguem-ne, definitiva, vers els segles II-IV d.C. Aquesta obra al voltant de l'art de l'amor, sublim cant a l'hedonisme, el plaer, i l'amor a la vida, arreplega però sabers anteriors, trasmesos oralment i potser en textos perduts, i, de fet, el seu autor, Vatsyayana, siga possiblement fictici, com Homer. Segons la llegenda (versions hi han moltes), el déu Shiva, el destructor, però també creador, símbol del flux constant de la vida i del cosmos, Senyor del Tantra i el Ioga, es va retirar a una àrdua meditació en soledat. Llavors, els altres déus, per a fer-lo tornar a les seues obligacions i quefers, van enviar a Kama, déu de l'amor, per a que el despertara amb una de les seues fletxes. En llançar-li la fletxa, Shiva, furiós, va obrir el seu tercer ull, al front, i el seu esguard va calcinar a Kama (i per això, des d'aleshores, el déu Kama és incorpori, i poseeix als homes i dones com un aire o sensació...). El seu segon esguard però, va recaure sobre la seua pròpia emanació, de la que es va enamorar per la fletxa de Kama, apareixent així Parvati, deesa de la fertilitat, i la seua esposa, i immediatament començaren a fer l'amor, celebrant els plaers del sexe. Després d'això, Shiva va decidir elaborar uns llibres per a instruir a la humanitat sobre els plaers de la carn, i va dictar-los al seu servent, montura i guardià, el bou Nandi, que arribà a redactar uns 100.000 volums. Posteriors adaptacions acabarien però reduint el nombre fins uno, el definitiu que ara podem llegir.

El Kama Sutra es va escriure en un ambient al qual la societat rural dels temps vèdics havia anat donant pas a una més urbana, amb unes puixants classes ciutadanes, comerciants, més refinades i obertes, i per a les quals la unificació índia dels Maurya i la posterior adopció del budisme per part d'Ashoka, situà en una situació favorable per al seu desenvolupament, que culminaria en les refinades corts principesques dels Gupta. Es pot percebre un ambient prou liberal, amb unes dones prou alliberades, sobre tot en comparació amb la Índia medieval i moderna (heu llegit Siddharta, de H. Hesse?), i el sexe es tracta i es presenta com un plaer natural, a conrear i gaudir. Això també és en part per la influència religiosa, molt diferent a la present a l'Occident cristià: els déus, com hem vist amb Shiva i Parvati, practiquen el sexe i gaudeixen d'ell, i el que és bó per als déus no ha de ser roïn per als mortals, i és, ademés, important via de trascendència mística i acostament a la divinitat a través del plaer (ahi estàn les influències fortes del Tantra, del que parlarem després, encara que els seus primers textos coneguts són d'uns quants segles després). Però aspai, la Índia actual no és la Índia antiga: ni els Kushan, ni els heftalites, ni els musulmans, ni els mogols, van trastocar i danyar tant la moral índia com la influència colonial britànica, amb el seu sistema d'escoles victorianes, que esparciren pel país la moral rància i puritana que hui impera, encara que poc a poc es va anant vencent. Promte xerrarem més d'això, xates i xatos! Un beset perfumat, des del fons dels boscos de l'Índia!

dimarts, 5 de gener de 2010

Entre la boira, el roig venecià dels teus cabells



Ja fa molt de temps, anys, d'aquell encontre. Fou una nit, en una festa en casa d'una amiga a la ciutat dels canals, on em vaig creuar amb els teus ulls que brillaven i em buscaven, al igual que la teua conversa. Després, segons la festa es va animar, els teus malucs no defugiren les meues mans, ni el teu cul, que es bellugava al ritme de la música, defugia el bult creixent de desig del meu entrecuix. Quan partirem, vers altra casa on continuar de festa (ai els veïns...), als carrers de Venècia, foscos i freds, acompasares el teu pas amb el meu, defugint el grup, però sense defugir els gens casuals frecs de les meues mans que malgrat la gelor humida no anaven a les butxaques. Al poc d'arribar al petit antre (quasi medieval) on ens dirigiem, el teu coll tampoc va defugir els meus besos, però a la fi, els teus llavis si. Els dies següents però, començares, o començàrem, un tira i afluixa, a on el que marcava el ritme eren els equilibris entre el teu desig i la teua mala consciència vers el teu nòvio, allà lluny, en Espanya. Aquest joc, del que vaig gaudir i em vaig emprenyar a parts iguals, es va esvair entre la boira que pujava dels canals, i només tornàrem a veure'ns una vegada, en aquella trobada casual a l'aeroport, tu acompanyada per ell aquesta volta. Breu salut i breu comiat.
No va passar res doncs. O sí? Perquè havies tastat el desig, la transgressió de la teua rutina, l'ànsia pel sexe d'altres homes. Sabies ja que eres capaç de fer-ho, i de fer-ho quan vulgueres. Si ho feres durant aquests anys, no ho sé. Però ara ho faries? Des de les boires del passat havien reaparegut desitjos i sensacions que ja coneixies, i entre eixes boires tornava a veure el roig venecià dels teus cabells. Series a l'hora a l'estació, per prendre eixe tren cap a València? o potser eixos bitllets, que ja havies tret, i que miraves i sostenies amb nervis, s'esvairien entre la boira?


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails