dimarts, 5 de gener de 2010

Entre la boira, el roig venecià dels teus cabells



Ja fa molt de temps, anys, d'aquell encontre. Fou una nit, en una festa en casa d'una amiga a la ciutat dels canals, on em vaig creuar amb els teus ulls que brillaven i em buscaven, al igual que la teua conversa. Després, segons la festa es va animar, els teus malucs no defugiren les meues mans, ni el teu cul, que es bellugava al ritme de la música, defugia el bult creixent de desig del meu entrecuix. Quan partirem, vers altra casa on continuar de festa (ai els veïns...), als carrers de Venècia, foscos i freds, acompasares el teu pas amb el meu, defugint el grup, però sense defugir els gens casuals frecs de les meues mans que malgrat la gelor humida no anaven a les butxaques. Al poc d'arribar al petit antre (quasi medieval) on ens dirigiem, el teu coll tampoc va defugir els meus besos, però a la fi, els teus llavis si. Els dies següents però, començares, o començàrem, un tira i afluixa, a on el que marcava el ritme eren els equilibris entre el teu desig i la teua mala consciència vers el teu nòvio, allà lluny, en Espanya. Aquest joc, del que vaig gaudir i em vaig emprenyar a parts iguals, es va esvair entre la boira que pujava dels canals, i només tornàrem a veure'ns una vegada, en aquella trobada casual a l'aeroport, tu acompanyada per ell aquesta volta. Breu salut i breu comiat.
No va passar res doncs. O sí? Perquè havies tastat el desig, la transgressió de la teua rutina, l'ànsia pel sexe d'altres homes. Sabies ja que eres capaç de fer-ho, i de fer-ho quan vulgueres. Si ho feres durant aquests anys, no ho sé. Però ara ho faries? Des de les boires del passat havien reaparegut desitjos i sensacions que ja coneixies, i entre eixes boires tornava a veure el roig venecià dels teus cabells. Series a l'hora a l'estació, per prendre eixe tren cap a València? o potser eixos bitllets, que ja havies tret, i que miraves i sostenies amb nervis, s'esvairien entre la boira?


6 comentaris:

  1. Desig no satisfet ¡quin turment sentir després el penediment i no poder tornar enrera!

    ResponElimina
  2. Venècia i València a vegades es confonen tant... i no només fonèticament.

    ResponElimina
  3. M'encisa! És cert que és una mica trist però va bé de tant en tant parlar dels somnis no acabats de consumar, no? I la idea de la Venus d'Urbino a detalls ha estat una gran idea, queda perfecta!
    Tan de bo pugues publicar posts més a sovint!
    Petons felins!

    ResponElimina
  4. Llàstima d'ella per no saber allargar una nit més el seu desig, encara que sigue.
    Llàstima d'ell per no saber retindre-la.

    Aquest missatge va dedicat al meu Joako: no parlaràs pels canals, no? Que ja era el que ens faltava! xD

    Besets des de, cada vegada més, el fons de les muntanyes.

    ResponElimina
  5. ei wapo! que bé trobar-te per ací! no sabia que tenies un bloc, però ara que ja ho sé el visitaré més a sovint!

    Salut!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails