diumenge, 24 de gener de 2010

Kama Sutra... passant fulles de seda


Cada vegada que fulleje el Kama Sutra, una olor com d'encens d'àmbar pareix pujar... quina delícia de llibre! Fa ja prou temps que volia escriure alguna cosa del tema, i la senyoreta i artista Arina ho reclama des de fa temps, així que ací està. Ara però, el Kama Sutra és un llibre complex, format per set llibres, des d'on es toquen des dels tipus besos i les carícies, passant per les conegudes postures, els tipus de dones i homes, les cortesanes, els massatgistes (bàsicament xaperos a l'antiga) fins a la màgia sexual i les pocions afrodisíaques. D'aquesta manera, començarem una sèrie al voltant de l'erotisme indi, per a no fer ací un post kilomètric, ok?

El Kama Sutra, (Llibre del déu de l'amor, Kama), va ser escrit probablement en un moment indeterminat de l'ampli lapse de temps que va de la dinastia Maurya, passant pels prínceps Kushana, fins a l'Imperi Gupta, moment d'esplendor clàssic indi, cap al que possiblement s'hauria de situar la versió diguem-ne, definitiva, vers els segles II-IV d.C. Aquesta obra al voltant de l'art de l'amor, sublim cant a l'hedonisme, el plaer, i l'amor a la vida, arreplega però sabers anteriors, trasmesos oralment i potser en textos perduts, i, de fet, el seu autor, Vatsyayana, siga possiblement fictici, com Homer. Segons la llegenda (versions hi han moltes), el déu Shiva, el destructor, però també creador, símbol del flux constant de la vida i del cosmos, Senyor del Tantra i el Ioga, es va retirar a una àrdua meditació en soledat. Llavors, els altres déus, per a fer-lo tornar a les seues obligacions i quefers, van enviar a Kama, déu de l'amor, per a que el despertara amb una de les seues fletxes. En llançar-li la fletxa, Shiva, furiós, va obrir el seu tercer ull, al front, i el seu esguard va calcinar a Kama (i per això, des d'aleshores, el déu Kama és incorpori, i poseeix als homes i dones com un aire o sensació...). El seu segon esguard però, va recaure sobre la seua pròpia emanació, de la que es va enamorar per la fletxa de Kama, apareixent així Parvati, deesa de la fertilitat, i la seua esposa, i immediatament començaren a fer l'amor, celebrant els plaers del sexe. Després d'això, Shiva va decidir elaborar uns llibres per a instruir a la humanitat sobre els plaers de la carn, i va dictar-los al seu servent, montura i guardià, el bou Nandi, que arribà a redactar uns 100.000 volums. Posteriors adaptacions acabarien però reduint el nombre fins uno, el definitiu que ara podem llegir.

El Kama Sutra es va escriure en un ambient al qual la societat rural dels temps vèdics havia anat donant pas a una més urbana, amb unes puixants classes ciutadanes, comerciants, més refinades i obertes, i per a les quals la unificació índia dels Maurya i la posterior adopció del budisme per part d'Ashoka, situà en una situació favorable per al seu desenvolupament, que culminaria en les refinades corts principesques dels Gupta. Es pot percebre un ambient prou liberal, amb unes dones prou alliberades, sobre tot en comparació amb la Índia medieval i moderna (heu llegit Siddharta, de H. Hesse?), i el sexe es tracta i es presenta com un plaer natural, a conrear i gaudir. Això també és en part per la influència religiosa, molt diferent a la present a l'Occident cristià: els déus, com hem vist amb Shiva i Parvati, practiquen el sexe i gaudeixen d'ell, i el que és bó per als déus no ha de ser roïn per als mortals, i és, ademés, important via de trascendència mística i acostament a la divinitat a través del plaer (ahi estàn les influències fortes del Tantra, del que parlarem després, encara que els seus primers textos coneguts són d'uns quants segles després). Però aspai, la Índia actual no és la Índia antiga: ni els Kushan, ni els heftalites, ni els musulmans, ni els mogols, van trastocar i danyar tant la moral índia com la influència colonial britànica, amb el seu sistema d'escoles victorianes, que esparciren pel país la moral rància i puritana que hui impera, encara que poc a poc es va anant vencent. Promte xerrarem més d'això, xates i xatos! Un beset perfumat, des del fons dels boscos de l'Índia!

7 comentaris:

  1. faune, meravellós post, com sempre. Moltes gràcies per encetar un tema tan apassionant. Aquesta introducció en el món indi a través de la mitologia increible...ja saps tot el que ara espero veure per aqui ehh!!!!! Hem sento feliç i tinc moltíssima curiositat!!!!! Un besooot

    ResponElimina
  2. Muy bien estructurada tu descripción del libro.
    Al final, lo de las famosas posturitas no es más que la parte "best seller" de un libro con tanta profundidad filosófica.

    ¡Cuánto por aprender!

    ResponElimina
  3. uehh!

    que interesant Faune! mira que jo no en sabia res de tot açò! com la majoria de gent tenia una vaga idea de que és en realitat el kamasutra...està mal tipificat en el tema de les posturetes i tot eixe rollo... en fi!

    Salutacións desde el fum!

    ResponElimina
  4. Genial exercici d'erudició!
    Sobre la influència colonial britànica, potser només caldria puntualitzar que, tot i que evidentment va fer molt mal, ells no van pretendre mai "cristianitzar" o evangelitzar l'Índia ja que això hauria anat contra els reals interessos de la colonització (comercials, és clar!). Molt pitjor haguera estat per la cultura si espanyols o portuguesos amb la seva dèria evangelitzadora haguessin aconseguit implantar-s'hi de veres.

    ResponElimina
  5. Doncs l'exotisme indostànic no és el que més m'atrau.
    Japó, Korea, Xina... astò sí que té més atractiu per a mi.

    ResponElimina
  6. Tens un regalet al meu blog ;)

    ciber-besets enjordiats

    ResponElimina
  7. ep! moltes gràcies a tothom pels comentaris, i moltes disculpes pel retràs d'aquesta temporada... estic fet un desastre :P

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails