diumenge, 2 de maig de 2010

In ictu oculi


Salutacions a tothom! Ha passat una llarga temporada en que no he escrit res, per motius variats, com tant la falta d'inspiració com la sobrecàrrega laboral, a banda de la reserva (potser pretenciosament absurda) d'algunes idees que ja veuran el paper en altre moment. Ara però, he decidit que ja toca. La sèrie eixa que vaig prometre d'erotisme hindú està més parada que una estàtua d'un Buda, i, per altra banda, m'han donat un premi! La Lucrècia, amb una generositat que no em meresc ni es mereix aquest blog, m'ha atorgat el Vale a pena ficar de olho nesse blog! Ara l'he de donar a altres deu, i aquests són (encara que se'l donaria a més, ahi estàn a la llista de blogs que tinc ací al costat, que em perdonen ;) ), per ordre alfabètic:

Arina al regne del blanc sobre blanc, d'Arina
Del deliri a les delícies, de la Dark Lady
DELICATESSEN... de l'Esclata-Sangs, vaja, de l'Esclata-Sangs
Eixa altra Edat Mitjana, de Jerónimo Méndez
El blog de la Maleta Roja, de Sara
Erotómana, de Susana Moo
La fabulosa història de la xica envolta en flames, de la Maria
Trio d'asos, del... Trio d'asos, vaja: As de Cors, de Diamants i de Trèbols
Vida, sinò, del Joako
Yure, de la Yure com indica el mateix blog

Molt bé doncs, així estem, ficant l'ull a un blog... i què dir sobre això de ficar l'ull? la Susana Moo crec que podrà ilustrar-nos bé sobre això del vouyerisme, del que ha parlat al seu blog. Què vos pareix a vosaltres? a mi personalment, quan m'he trobat accidentalment en alguna situació de "vouyer", m'ha generat una enorme incomoditat i necessitat de desaparèixer immediatament, però el que és estar a l'altre costat... no diré que de tant en tant no em pica. El saber-se observat, per algú que voldria potser participar però no pot, resulta de vegades excitant. Encara que com deien a Shortbus, mirar és participar, potser. Alguna vegada he fantasejat amb alguna escena a la qual, en un tòrrid encontre, hi haja una tercera persona asseguda tranquilament, mirant, potser fent algun comentari, sense necessàriament participar (una dona, però, manies d'hetero). Si fora un home, la fantasia aniria per que anara amb acompanyant femenina: recentment m'ha vingut al cap l'escena fantasiosa d'un sexe intens en parella al sofà, presenciat per una altra parella que, al saló, dina tranquilament a taula, amb musiqueta tranquila i conversació culta i refinada. Em resulta molt post-porno, a lo Erika Lust o a l'estil d'alguna de les creadores eròtiques que vingueren a l'Octubre. Hui no hi ha besets, sinò esguards, des del fons dels boscos.



4 comentaris:

  1. Uei! I això què és? Hehe, però si jo fa mesos que també estic més parat que una estatua de Buda! Bé, moltes gràcies!

    ;)

    ResponElimina
  2. Miradas desde el fondo de los bosques! Sólo de pensarlo se me erizan.

    Muy agradecida, de que me dejes mirar en tus fantasías, de que te guste mirar en las mías.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Faune!!! Nosaltres també fa un munt que no escrivim, així que t'agraïm doblement que t'hagis recordat de nosaltres.

    Moltes besets i petons :)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies!
    ... i a veure si ara escrius més sovint!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails