dimarts, 5 d’octubre de 2010

Dharma, Artha, Kama


Fa ja temps, iniciàrem ací una línia sobre el Kamasutra, i l'erotisme hindú en general, que ja tocava reprendre (cada dia sóc més gos). És molt comú el pensar en el Kamasutra com un llibre exòtic sobre postures sexuals, però com ja diguèrem fa temps, és una obra de gran abast, prou complexa, i que ve produïda per una societat i en una societat també complexa, en ambients refinats i amb unes concepcions un tant diferents a les nostres. En virtud d'aquestes, el goig dels plaers sensuals, (Kama) vindria a encaixar-se amb les pràctiques religioses (Dharma) i del benestar i èxit material, (Artha) en la recerca d'un equilibri que seria condició necessària per a la felicitat i la virtud, en un camí que hauria de culminar en el moksha, l'alliberament del cicle de reencarnacions. Per a fer-nos una idea del tipus de concepcions, serà interessant transcriure algun fragment:

"El dharma s'ha d'aprendre a partir del Shruti i els Vedes i d'aquells versats en això.
El artha implica l'adquisició de terra, or, ramat, riquesa i amics; la protecció d'allò aconseguit, així com l'increment del que es protegeix. S'ha d'aprendre a partir dels funcionaris del rei i de mercaders versats en les pràctiques del comerç.
El kama és el goig dels objectes mitjançant els cinc sentits: oït, tacte, vista, gust i olfat, asistits per la ment i l'ànima. El peculiar contacte entre l'òrgan del tacte i un objecte, així com la consciència del plaer que produeix dit contacte, és el que es diu kama. El kama s'ha d'aprendre a partir del Kama Sutra, aforismes de l'amor, i de l'experiència de les persones.
Quan els tres venen junts, cadascun és millor que el següent. El dharma és millor que l'artha, i aquest, millor que el kama. Ara però, el rei sempre ha de practicar primer l'artha, doncs el manteniment dels homes només es pot conseguir amb això. De la mateixa manera, donat que el kama és l'ocupació de les prostitutes, ha de ser preferit per elles sobre els altres dos. Malgrat això, hi ha excepcions a la regla general"

Amb això dit, els textos continuen amb l'observació de que per a les relacions sexuals cal aplicar uns mitjans adequats per part de l'home i de la dona, i que aquests s'han d'aprendre amb el Kama Sutra, advertint de que altra cosa seria fruit d'un comportament incontrolat, amb encontres sexuals amb dones només en determinades estacions i sense vindre precedits de cap pensament. En aquest sentit, aquesta concepció del sexe que va unida a un refinament, a un comportament reglat segons un codi de sofisticació, és, segons la meua opinió, el que ens dona de la cultura de la Índia antiga en safa de plata erotisme en estat pur, com a concepció sana dels plaers sensuals, vinculats a la qualitat de vida i l'autoafirmació de la vida, aquell sublim dir si.

Així, davant arguments d'alguns autors, segons els quals els plaers suposaven a l'home angoixa i contacte amb persones de baixa categoria, que portarien a actes inadequats, a la frivolitat i la impuresa, i el menyspreu propi i alié, els textos del Kama Sutra proclamen enfrontant-se a això que els plaers són tan necessaris per a l'existència i el benestar del cos com el menjar, i que a més a més serien resultat del dharma i l'artha, deguent ésser seguits i practicats amb mesura i equilibri, poguent posar en pràctica qualsevol dels tres elements amb combinació amb els altres o inclús a soles, sempre que no es fera la pràctica d'un d'ells a expenses dels altres.

Després d'aquesta ració de mentalitats, és encisador cóm ens porten de visita l'autor i els compiladors i autors posteriors del Kama Sutra a visitar al homes i dones de l'època, però això serà altre dia. Bona nit amb encens en l'aire, i besos al curry!



6 comentaris:

  1. Uooo m'interessa molt aquest tema! gràcies!

    ResponElimina
  2. Vaja, m'han entrat ganes d'anar a un restaurant de menjar indi jejejeje!!! Què fascinant aquesta vessant de l'hinduisme i pensar que el nostre cristianisme es troba tan lluny (a excepció del Cantar dels cantars, força eròtic)...uns tant i altres tan poc!

    ResponElimina
  3. Gràcies pels vostres comentaris! Hi haurà més d'aquesta sèrie, promès. I sí, el cristianisme es troba molt lluny, moltíssim, fins i tot el Cantar dels Cantars, podríem tindre en compte que és una obra sorgida en l'ambient palatí de la cort de David i Salomó, i que no és representativa doncs de la rància moral judeocristiana construïda temps després. A més a més, la majoria de textos de l'antic testament foren redactats en època prou tardana, per a justificar la consolidació del monoteisme yavheista i el repartiment territorial després de la tornada de Babilònia en època del govern persa. I el menjar indi està boníssim, m'encanta! :P :P :P mai em falta curry per casa ;)

    ResponElimina
  4. No sigues tan dur amb el Cantar dels cantars! És força sensual (no pas arriba a ser eròtic, massa eufemismes diguem-ne) i no acabe d'estar d'acord amb tu amb allò de ranci (tot i que la moral, totalment d'acord amb tu, sí ho era). Està clar que no hi té res a veure amb el que la gran Josefina V. ens va ensenyar però no li treu encant...no creus?

    ResponElimina
  5. Ai xica! que no ens hem entés! :P jo dic que el Cantar dels Cantars no és representatiu de moral rància, al contrari, és sensual i demés, pel seu origen en un ambient "laic" i refinat, i que altra cosa és que estiga afegit a la Bíblia amb tot allò altre.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails