dimarts, 9 de novembre de 2010

Un faune a Benimaclet


Passejant l'altra nit pels carrers de Benimaclet, en una d'eixes nits de tardor, amb agradable frescoreta al cos i al rostre, vaig trobar aquest faune amic en una delícia de taulellets antics en una porta d'una de les cases de poble que tan bé s'han conservat al barri, que conserva el seu caràcter de poble, d'abans de ser engolit per la ciutat. També, quina curiositat, el veure en una casa restaurada una inscripció commemorativa en pedra, de l'obra. En llatí segons els cànons clàssics, vaja, tota una concessió neorromana intel·lectual. És un barri que té un fum de raconets i indrets que són un encant, com eixa casa de trencadís, eixos locals alternatius, on a banda de prendre alguna cosa es pot agafar un llibre o presenciar una actuació, com el Kaf Café, eixos col·lectius, grups i persones que, no es resignen, i, malgrat el règim de Rita, revitalitzen el barri, li donen identitat, força, vida. Per altra banda, també cal dir que a Benimaclet es poden satisfer molt a gust els plaers de la boca... vaig descobrir el Bio Café, on en un agradable sopar, de fresca conversa i regat amb vi blanc fresc, vaig poder degustar una deliciosa amanida de cuscús, el tabouleh, baba gamush, una mena d'hummus, pasta, d'albergínia, d'un rerefons picantet molt bo, i un sublim carpaccio de carn, pura luxúria del paladar, on el sabor de la carn crua es mesclava amb el del grana padano, l'oli d'oliva i el pebre negre, deixant desperta als llavis i llengua una sensualitat com d'herba xopa que, en rebre altres llavis i altra llengua, esclatà en incendi forestal, correguent la flama encesa per tota l'espina dorsal.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails